«Els homes s'haurien d'implicar més en un procés tan natural com és l'embaràs»

Quan era jove desconeixia per complet aquest camp i vaig entrar a la facultat per convertir-me en professor de biologia i poder fer classe als alumnes de secundària. Vaig estar un any estudiant per això, però tenia companys que estaven cursant la carrera d'obstetrícia en aquell moment en una altra universitat. Em van explicar de què es tractava i allà vaig decidir que m'interessava més que no pas el que estava fent. Vaig repetir l'examen per entrar a la universitat i vaig tornar a començar de nou.

A Xile és més habitual veure homes exercint de llevadors que no pas a Catalunya?

En els darrers 11 anys a Catalunya només he conegut 2 homes que hagin estudiat concretament per ser llevadors. En el cas de Xile és diferent, homes i dones freqüenten la carrera per igual. Quan vaig ingressar l'any 1984 a la universitat érem 53 persones, de les quals 23 éren homes i la resta dones. Hi havia un percentatge masculí important, i de fet, paradoxalment, quan vam acabar els cinc anys de formació per obtenir el títol de llicenciat en obstetrícia, érem 8 o 9 dels quals 6 eren homes i només hi havia 3 dones. Sempre hi ha hagut un bon nombre d'homes estudiant la carrera i treballant a Xile en aquest àmbit.

I de sobte arriba a Figueres i es troba que és l'únic. Com va ser aquest canvi de realitat?

La ciutat mai havia tingut homes que s'haguessin dedicat a això. Crec que vaig ser el primer en això a l'àrea de l'Empordà. No fa gaire va venir un noi argentí que s'hi va estar uns quatre mesos, però finalment va marxar a treballar a l'hospital de Palamós.

S'ha topat amb companys encuriosits per la teva feina dins del mateix sector sanitari?

La primera guàrdia la vaig fer a l'Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Com a anècdota recordo que durant la nit van venir una anestesista i una cirurgiana a veure'm. A mirar-me, perquè no havien vist mai un home llevador. No sé si esperaven que tingués tres mans o alguna cosa per l'estil, va ser divertit i a la vegada estrany. També se m'ha confós infinitat de vegades amb un metge. Sempre em tracten de doctor i jo els explico que no ho soc.

Les pacients també es mostren sorpreses quan els diu que serà vosté qui els assistirà?

En el cas de les pacients les sorprèn, o més ben dit, les sorprenia més abans, perquè ara el meu nom ja es coneix bastant, després de tants anys per aquí. Mai ningú s'ha queixat ni ha dit preferís que l'atengués una dona. La gent ja no ho veu com una cosa extraordinària i em sembla molt bé.

On resideix exactament la importància d'aquesta feina?

El perfil del llevador o llevadora és fonamental. És un treball de seguiment de l'embaràs de la dona, de la parella i de la seva família. Es necessita molt de contacte i molt carisma. Professionalment estem capacitats per poder portar a terme el procés i adonar-nos de si hi ha patologies o problemes durant tot el període previ al part.

S'encarreguen també d'assistir els parts, o ho fa un altre tipus d'especialista?

En el cas dels parts, aquí a Figueres, ho fem nosaltres amb un auxiliar. En el cas que es presentin complicacions, aquí és on entra la feina prèvia, de no tenir-ne cap perquè hem estat capaços de localitzar els possibles problemes abans que sorgeixin.

El paper que juguen els pares en l'embaràs de la seva parella és suficientment participatiu, o fan només d'espectadors?

Jo crec que ara s'involucren més. En el meu cas, vaig ser un dels primers que va fer que els pares s'involucressin més en la recepció del nen. Mentre la mare està tenint el nadó demanem que el pare ens ajudi, que l'acomodi, que no només estigui assegut en una cadira al costat. Els preparo perquè siguin els primers que agafin el seu fill en braços. He vist molts pares plorant pel fet de ser ells mateixos els que poden entregar el nen o nena a la mare.

I prèviament al moment del part, hi ha un bon treball en equip a les parelles actuals?

Van per bon camí, sobretot en les parelles més joves. Estan molt conscienciades en això i, de fet, venen tots dos a les classes de preparació del part. No és una cosa dedicada únicament a la dona embarassada, sinó que és una cosa de parella i és important que vinguin tots dos.

Què els diria als homes perquè s'animessin més a decidir-se per aquesta professió?

Jo crec que no s'animen perquè tenen l'estereotip que és una professió de dones, quan no hi ha treballs exclusius per a un gènere determinat. Els demanaria que ho consideressin com una bona opció. És una professió plena d'alegries. També hi ha moments durs, òbviament. A vegades pot passar una cosa dolenta i la recordes, però paral·lelament en guardes moltes més de boniques i són precisament les que et fan créixer. M'encantaria tenir més col·legues homes i n'estic segur que en tindré en un futur no tan llunyà. Els homes s'haurien d'implicar més en un procés tan natural com és l'embaràs.

Té previst seguir dedicant-se a la professió o en algun moment li agradaria canviar?

Fa 30 anys que estic en aquest camp i arribat aquest punt m'agradaria dedicar-me a la docència. Tenir alumnes, formar-los i transmetre tot allò que he après.