La població estrangera a Catalunya era d´1.023.398 persones a 1 de gener del 2016, el que representa un 13,6% del total i un 0,5% menys respecte l´any anterior, segons el Padró Municipal d´habitants recollides per l'Idescat. Concretament, són 4.671 persones menys en comparació el 2014. La nacionalitat marroquina és la primers en 26 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és en 10 comarques i a l´Aran. Al Barcelonès, la més nombrosa és la pakistanesa, a la Garrotxa l´índia; al Moianès la maliana; a l´Alt Urgell la portuguesa i a la Cerdanya la boliviana.

Al conjunt de Catalunya, on hi conviuen 166 nacionalitats, la població europea és la més nombrosa i representa un terç de tots els estrangers, seguit de la població africana (28,2%), seguit pels originaris d´Amèrica (24,2%) i més allunyada hi ha la població asiàtica (14,2%).

D´altra banda, les comarques amb més població estrangera a 1 de gener del 2016 són l´Alt Empordà (24,9%), la Segarra (24,8%) i el Baix Empordà (19,1%), seguides pel Gironès, la Selva, el Segrià el Pla d´Urgell, amb proporcions al voltant del 18%.

Per municipis que proporcionalment tenen més població estrangera, hi ha Guissona (49,1%) i Castelló d´Empúries (44,6%), seguits de Sant Pere Pescador (38,5%), la Portella (37,9%) i Salt (37,4%).

Tot i que a la majoria de territori es reflecteix una disminució de la població estrangera, hi ha sis comarques i l´Aran on hi ha increments de diferent intensitat. Osona (+4%), la Segarra (+2,6%) i el Moianès (+2%) són les que guanyen més població estrangera, mentre que les que en perden més són el Pallars Jussà (-7,4%), el Montsià (-7,1%) i el Pallars Sobirà (-7,1%).

Les deu nacionalitats amb més presència concentren gairebé el 60% del total de la població estrangera. La comunitat marroquina és la més nombrosa (amb 211.384 persones; és a dir el 20,7%). El segon lloc l´ocupa la població amb nacionalitat romanesa (90.874 persones, el 8,9%). En el rànquing de nacionalitats se situa després la població xinesa (54.545 persones, el 5,3%), la italiana (49.421 persones, el 4,8%), i la pakistanesa (43.093 persones, el 4,2%).

En relació amb l´any anterior, si es considera la població segons el continent d´origen, tots disminueixen els efectius, excepte l´asiàtic, que s´incrementa en 5.435 persones. La població que disminueix més és l´americana (-5.558 persones, que representen el -2,2%), fonamentalment per la reducció de població d´Amèrica del Sud (-4,4%), ja que les procedents d´Amèrica del Nord i d´Amèrica Central augmenten en un 4,7% i un 9,9%, respectivament. En el cas de la població africana, la reducció d´efectius és de 2.579 persones (-0,9%) i el descens més gran correspon a la població d´Àfrica del Nord (2.569).

La població europea decreix un -0,6% (-2.015), però amb un comportament regional diferent. Els europeus comunitaris disminueixen un -2,0% (-5.520), en canvi els originaris d´Europa Central i Oriental augmenten en 3.627 persones (6,2%).

Per país de nacionalitat, cal destacar la disminució registrada de la població equatoriana en 2.923 persones (-9,3%); la marroquina, en 2.866 (-1,3%); la romanesa en 2.794 (-3,0%) i la boliviana, en 2.642 (-7,5%). D´altra banda, es constaten increments de la població xinesa, que augmenta en 3.035 persones (5,9%); l´hondurenya, en 2.560 (12,0%); la ucraïnesa, en 1.636 (8,8%); la veneçolana, en 1.138 (12,5%), i la russa, en 1.124 (5,3%).

La nacionalitat més majoritària a cada comarca