El serial del cas del 3% va viure l’episodi pilot al Parlament de Catalunya. A finals de febrer de l’any 2005, el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, en plena crisi política provocada per l’esfondrament del túnel de maniobres de la línia 5 del metro al barri barceloní del Carmel, va esclatar: «molt breument», va dir, tot encarant-se amb Artur Mas, cap de l’oposició en aquella època, «penso que, efectivament, hem tocat el moll de l’os. Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3%». Va ser de tals dimensions el rebombori que van generar les paraules de Maragall, que minuts després el president es va veure obligat a rectificar davant d’un Mas que el va reptar a «anar als tribunals» si en algun moment tenia «alguna sospita». No ho va fer.
Dotze anys després
Han passat dotze anys gairebé clavats des de llavors, s’ha aixecat el secret de sumari que pesava sobre la investigació i a partir d’aquí s’ha conegut que el jutge del Vendrell que dirigeix la causa, Josep Bosch Vilamitjana, observa «indicis suficients de la comissió d’una activitat delictiva en la qual, presumptament, s’estarien adjudicant des d’ens públics governats per CDC, obres i serveis a (societats) mercantils que prèviament haurien estat donants d’importants quantitats a fundacions del partit polític (CatDem, Fòrum Barcelona i Nous Catalans)».
Més de 4.600 folis
Més de 4.600 folis aporten proves que delaten el modus operandi del partit fundat, entre d’altres, per Jordi Pujol: els responsables de les finances de CDC -Daniel Osàcar, primer, Andreu Viloca, després- tutelaven concessions d’obra pública per adjudicar-les a aquelles empreses que efectuaven donacions a les fundacions del partit. Osàcar comparteix banc dels acusats amb els saquejadors confessos del Palau de la Música Fèlix Millet i Jordi Montull; Viloca, a qui el jutge atorga el paper de «conseguidor» en la trama, va ser detingut la tardor de 2015.
A Girona
El «virus» del 3% també hauria contagiat Girona. Dos casos molt concrets, el primer vinculat a una escola de Roses i el segon a l’adjudicació dels serveis de recollida d’escombraries i de neteja, corrobaririen les tesis del jutge. Però en el sumari n’hi apareixen d’altres els quals, no obstant això, no han estat investigats a fons, encara: el parc de Can Xardó de Lloret de Mar n’és un; el projecte per a la construcció de l’estació del TAV a l’aeroport, un altre.
De Lloret a la Vall de Núria
La documentació intervinguda en els escorcolls efectuats al despatx de Viloca o en seus d’empreses com Teyco -constructora de la família Sumarroca, fundadora de CDC, amb seu a Barcelona- i el Grup Soler (Sallent), confirmaria que altres licitacions estaven essent controlades per la trama: la connexió de l’abastament d’aigua potable des de l’artèria Costa Brava-Centre de Caldes de Malavella, per exemple; la concessió del servei de neteja de l’estació de muntanya Vall de Núria; la construcció de la primera i segona fase d’un edifici de serveis del Consell Comarcal de la Garrotxa; la concessió del servei de neteja de l’Institut Català d’Oncologia de Girona; la redacció del projecte de desdoblament de la C-66 de Bordils a Medinyà; o la urbanització de dos carrers d’accés a l’hospital d’Olot.
«Una vegada analitzada i contextualitzada», la documentació en poder de Viloca «posa de manifest una clara relació il·legal amb aquells empresaris i les respectives adjudicacions d’obres i serveis, consistent en el cobrament de comissions en nom de CDC», afirmen els investigadors. El juliol de l’any passat, els agents de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil es van plantar a l’Ajuntament de Lloret de Mar; un any abans, ho havien fet al de Figueres. En el sumari els investigadors fan constar que en ambdós casos no s’hi havia entrat a fons, encara.
