«Tots som sexistes», afirma la sociòloga i professora de la Universitat de Girona, Cristina Sánchez Miret, qui assegura que ni ella mateixa s'atreveix a excloure's d'una sentència que fonamenta en la realitat que retraten les enquestes laborals i salarials: «En tots els àmbits, en totes les edats i en totes les categories hi ha desigualtats entre homes i dones, en diferents percentatges, però es dona en tota l'estructura del mercat», denuncia aquesta experta en desigualtats de gènere.

Ahir mateix, un informe de CCOO sobre les condicions de vida i de treball de les dones va concretar en prop de 7.000 euros la bretxa salarial respecte dels homes i va alertar que és la més alta des del 2008. Com subratllava Sánchez Miret, la diferència existeix en totes les franges d'edat.

Quan la distància s'escurça, la Secretaria de la Dona i de Cohesió Social de CCOO va deixar clar que es deu a la precarització generalitzada dels sous; tot i que és entre elles que hi ha més contractes a temps parcial, un 70%. El mateix estudi remarca que la bretxa s'accentua en les pensions, ja que les dones cobren una mitjana de 805 euros mensuals i ells, 1.315. En conjunt, van alertar que el 25,9% de les dones amb feina a Catalu-nya estan en risc de pobresa, en front del 14,6% dels homes.

Les conclusions del sindicat s'ajusten a les que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va donar a conèixer al febrer, en el primer estudi de la Generalitat sobre desigualtat salarial entre homes i dones. La dada més rellevant és que les treballadores guanyen un 26% menys a l'any que els treballadors; un índex que puja al 42,6% a les franges salarials més baixes. Tant aquesta anàlisi com la de CCOO parteixen de les últimes dades disponibles sobre el mercat laboral, del 2014.

Per Cristina Sánchez Miret, les desigualtats persisteixen perquè «no estem fent el que cal, només fem polítiques finalistes»; i va explicar que «hem canviat a nivell de lleis, però en la realitat del dia a dia es continuen reproduint les situacions sexistes, masclistes i androcèntriques». La sociòloga va aclarir que «n'hi ha que ho fan de manera volguda i d'altres inconscientment, però hem après a considerar, a veure i a valorar diferent el que fem els homes i les dones»; un fet que, va dir, «és producte de la socialització». Des del seu punt de vista, «el més greu és que la majoria de persones ho té en el subconscient, n'hi ha que ho saben i n'hi ha que ho neguen», però la realitat és que «hi ha qui decideix contractar abans un home que una dona, per prejudicis».

L'educació és «indispensable» pel canvi, va remarcar la professora de la UdG, per a qui «no pot ser que les dones surtin amb millor currículum educatiu i el mercat laboral triï homes, i cobrin més». Sánchez Miret va recordar que un informe de l'Organització Internacional del Treball deia que calen 71 anys per igualar els sous de dones i homes, cosa que, des del seu punt de vista, només és possible a través de l'educació. «Necessitem seguir fent polítiques efectives, però mínimament, perquè l'única manera d'incidir en tota la població és a través de les criatures, que tenen dret a ser educades en igualtat», va dir. I va ser taxativa: «No ho estem fent, malgrat la coeducació i les assignatures específiques, perquè el professorat no està format en coneixement de gènere i ells són un referent importantíssim». Per corregir-ho, va reclamar «una formació seriosa» per als docents, «de base i amb un seguiment». El canvi en l'educació seria «la gran revolució i en dues generacions tindríem metgesses, jutgesses... que haurien tingut oportunitat», va afirmar la sociòloga.