DIssabte comuns a comarques

Els Comuns i Podem són dues formacions que intenten construir el nou espai de l'esquerra de les causes. Són els que substitueixen l'ancià PSUC i l'absorbit IC-Verds. També agafen la part de vots que els toca dels que votaven el PSC quan era un partit central.

Ja veurem si Comuns i Podem acaben junts o separats, però tenen diferències insalvables amb el vell espai d'IC-Els Verds. Si bé els escosocialistes mai van fer un forat destacable a les comarques de Girona, sí que van arribar a tenir una influència molt positiva en algunes polítiques, sobretot de caràcter social i mediambiental.

D'entrada, els Comuns no situen el medi ambient en el centre del seu discurs, més enllà de la contaminació a Barcelona. Els dirigents dels Comuns són rabiosament barcelonins i parlen, quasi en exclusiva, de problemes o fixacions barcelonines. Desconeixen els anhels de la perifèria i l'única ruralitat que identifiquen és la de Collserola o els horts als balcons.

Comuns i Podem -menys Podem que els Comuns- encara no han estat capaços de construir una oferta política per a la gent de comarques.

DIumenge carnaval recuperat

A Portbou és carnaval. Fa un dia fantàstic. És un dels pobles de l'Empordà que fa tres dècades es va convertir en blasfem en voler celebrar aquesta festa pagana una setmana més tard. D'aquesta manera els portbouencs podien participar, la setmana abans, a la rua de Roses i alguna vegada a la de Platja d'Aro. Els agradava molt el carnaval perquè ho guardaven tot i, després, al maig, ho recuperaven per participar a la desfilada de carrosses de la Santa Creu figuerenca. Un poble molt donat a la gresca. Setmanes abans del carnaval les colles es reunien moltes nits per preparar les disfresses i els carruatges i, si s'esqueia, queia alguna ampolla de moscatell entre retalls i agulles. Ara el carnaval del poble ha empetitit però no obstant continua essent molt divertit, notable i amb un nivell molt superior a una població cada dia més escassa.

La recuperació del carnaval a Portbou no va ser una cosa fàcil, tractant-se d'un poble que en aquell moment tenia una densitat desproporcionada de funcionaris de l'Estat -sobretot, cossos de seguretat de l'Estat- i amb una parròquia controlada per un important capellà de l'Opus Dei. A Portbou el poder franquista va durar més anys que a la resta d'indrets i la recuperació del carnaval va ser d'un gran atreviment.

DIlluns monstres a casa

Dades inquietants. Molt inquietants. Durant el 2016, a les comarques de Girona, Interior va atendre, cada dos dies, un menor per maltractaments a casa seva. Això vol dir que, en un any, 140 menors van ser maltractats en el lloc on s'haurien de sentir més acollits i protegits.

Desconec si va a més perquè, sobre aquest mal, les dades són forçosament imprecises. Quants maltractaments no arriben a la conselleria d'Interior? És possible que la majoria, perquè en molts casos les víctimes creuen que s'ho mereixen i, a més a més, poden arribar a tenir sentiment de culpa perquè pensen que es porten malament. Els nens no saben visualitzar els monstres reals. No saben veure aquest pares com el que són: uns éssers repugnants.

DImarts avaries o robatori

En algunes zones de Girona l'empresa d'aigües perd pel camí fins al 60% de l'aigua que pretén distribuir a les cases. La xarxa pública és, en alguns llocs, un colador. L'auditoria tècnica de 2014, que s'ha conegut avui, descriu una xarxa de distribució precària fonamentalment per la falta d'inversió. En canvi AGISSA, aquesta empresa que està essent processada judicialment, diu que en les zones que perden més aigua és perquè els la roben. Sobretot a la Font de la Pólvora i Torre Gironella (zones humils de la ciutat). AGISSA s'oblida d'esmentar Montjuïc, un barri on, segons l'auditoria, se'n perd molta i on hi ha 10 quilòmetres de canonades tronades. Dubto que es dediquin a punxar la xarxa pública, com no sigui per omplir gratis les piscines.

Les primeres auditories d'Efial ja revelaven aquesta escandalosa falta d'inversió que ara ratifica aquest nou informe. Tot plegat posa entre l'espasa i la paret aquesta empresa que gestiona l'aigua de Girona i que des dels anys 70 del segle passat ha tingut molt temps per invertir una part de la fortuna que ha facturat.

DImecres els desconnectats

A Santa Coloma de Farners han tornat a penjar la bandera espanyola però ara acompanyada d'un immens cartell informatiu que indica que ho fan en contra de la seva voluntat i obligats pels jutges.

Una vegada més, l'Estat té eines poderoses per combatre la desafecció a allò espanyol que tenen la majoria d'ajuntaments, al mateix temps que hi ha un bon grapat de soldats del bàndol unionista que es dediquen, amb més obsessió que no pas astúcia, a ridiculitzar independentistes.

Però hi ha una evidència que no calculen: milers de catalans viuen ja al marge de l'imaginari espanyol, de l'agenda espanyola, del sentiment espanyol... No consumeixen mitjans en espanyol, no llegeixen ni respiren res es espanyol i ni tan sols parlen castellà en el seu dia a dia, si no és que han d'anar al jutjat.

Són gent que ja ha marxat mentalment i a la que no recuperaran a base de ridiculitzar-la constantment, presentant-la com el ramat de TV3 i dels polítics separatistes. En conec molts. Fins i tot alguns que estan molt tips del procés i dels partits que el patrocinen, però que ja han marxat mentalment d'Espanya. Molts ni tan sols treballen o tenen cap obsessió per la independència. Senzillament s'han fet la seva independència mental i han desconnectat.

DIjous reconstruir les fronteres

Europa com a concepte i com a ideal fa temps que està en ruïna. Cap estat vol desprendre's de més sobirania. Al contrari, algunes la volen recuperar. Hi ha tots els símptomes polítics però, sobretot, hi ha evidències. La Jonquera és la prova d'això que dic. A conseqüència, o amb l'excusa, dels atemptats a França, la República ha reconstruït les fronteres. Aquelles que van desmuntar amb la lliure circulació europea. Els controls tornen a ser permanents a la Jonquera i han tornat les velles pràctiques de la policia de fronteres, com la que consisteix a retornar cap a Catalunya tota aquella gent que no volen a França.

Abans de la supressió de fronteres les policies francesa i espanyola retornaven gent en ambdues direccions. Aquests dies els francesos estan fent recular cap a la Jonquera refugiats, fet que està causant problemes a la població empordanesa que no els pot atendre a tots.

L'espai comú europeu està morint sense que ens importi massa.

DIvendres la sort dels capellans

El bisbat de Girona ha començat a investigar la vida de 199 capellans que van ser assassinats durant la Guerra Civil. Volen beatificar-los. Quina sort que tenen aquests capellans. Algú se'n recorda d'ells i té cura d'honrar-los. No com els milers de republicans gironins que van ser exterminats pels criminals sublevats i per la posterior dictadura que va instaurar un general psicòpata. Una dictadura que ha aconseguit perpetuar una ignomínia: que els morts del bàndol perdedor continuïn sense ser reconeguts i honrats.

Sense anar més lluny, avui mateix la comissió Constitucional del congrés dels diputats ha refusat el reconeixement i la justa reparació de la figura de Lluís Companys i la resta de víctimes pel criminal règim franquisme. El Congrés ho ha tombat amb els vots dels anomenats constitucionalistes: PSOE-PSC, PP i Cs.

Quina sort tenen els capellans, que algú els repara i beatifica.