El nou volum, que s´inspira en l´encíclica sobre ecologia i noves tecnologies «Laudato Si», del papa Francesc, va guanyar el premi de la Fundació Joan Maragall l´any 2016.

Anem cap a una societat hipertecnològica però deshumanitzada?

Una cosa és utilitzar les noves tecnologies com a eines per fer-nos la vida més lliure i creativa, i l'altra és el que passa avui en dia: que les tecnologies estan al seient del davant i marquen la pauta de cap on va la societat, mentre que nosaltres anem al darrere. Provoquen una certa deshumanització. Veus una família en una taula i en lloc d'estar conversant entre ells, cadascú mira la seva pantalla. La magnitud de fins a quin punt desviem l'atenció de les persones i la posem en les pantalles és increïble. Mai en la història de la humanitat tanta gent havia caminat amb el cap cot com avui en dia. És curiós si ho compares amb la imatge d'un indígena a la selva, conscient de tots els sons, colors, signes... i en canvi, nosaltres, res. Una eina que podria fer-nos la vida més plena tendeix a convertir-nos en zombis.

Diu que la solució als problemes contemporanis no és tecnològica. Quina és, doncs?

Des de fa moltes generacions, creiem que el progrés tecnològic és el progrés veritable. Però hi ha molts avenços tecnològics que, en el fons, són contraproduents per a les persones o els ecosistemes. De fet, moltes noves tecnologies tenen un gran impacte ecològic en la seva producció, i després van a parar com a residus tòxics a l'Àfrica, la Xina... Aleshores, com molt bé diu l'encíclica Laudato Si, les solucions no són tecnològiques. La solució és ser més conscients de nosaltres mateixos i de la nostra relació amb el món. Saber quin és el sentit de la nostra existència. Si aquests aparells tenen un poder tan gran avui en dia és perquè hi ha un gran buit existencial. Suposadament volem més tecnologia i més consum, però en realitat no sabem massa bé què fer-ne.

Les noves tecnologies, però, permeten mantenir relacions que d'altra manera es perdrien.

Sí. Evidentment, aquestes màquines fan possible que tu m'enviïs un mail, jo et respongui... perfecte. Però quin percentatge de missatges que rebem i enviem són realment necessaris? Molts són senzillament coses supèrflues que enviem o rebem perquè estem avorrits. En la majoria de casos, quan una persona mira una pantalla, és per fugir de l'avorriment i del buit existencial.

En aquesta societat hiperconnectada, hi ha espai per a l'espiritualitat?

Sense qualsevol tipus d'espiritualitat, és molt difícil trobar un sentit veritable a la vida. Avui en dia, els mitjans de comunicació, el sistema educatiu... tot ens dona a entendre que el sentit de la vida és tenir més coses. Per això la publicitat contínuament ens recorda que hem de comprar una cosa o l'altra, amb la promesa implícita que si ho aconsegueixes seràs feliç. Però a través del consum no arribarem mai a la veritable plenitud que totes les tradicions -indígenes, religioses o filosòfiques- apunten. Cal un camí d'aprenentatge, de millora. La golejada de l'altre dia del Barça és un exemple magnífic de com l'esforç i la perserverança donen fruit. Però la societat de consum no encoratja l'esforç i la perserverança. Encoratja que et posis còmode i apretis un botó. I quan ho fas, segurament t'acabes escarxofant al sofà.

Diu que el consumisme supleix aquest buit existencial.

Bé, l'intenta suplir, però no ho aconsegueix. Molts de nosaltres estem convençuts que la veritable espiritualitat i la veritable ciència són compatibles, però molta gent es pregunta com lligar les dues coses. I sí, s'ha creat un buit existencial. Molts psiquiatres diagnostiquen que l'home modern es troba més aïllat i més tancat en si mateix que mai, i per això tenim noves patologies, suicidis... davant d'aquest buit, apareix el consumisme i ens promet que si comprem serem més feliços. I tu ho proves, però veus que no és així. L'única manera d'acabar amb això és seguir un camí espiritual.

Laudato Si incideix en el risc que pateix el medi ambientLaudato S.

Correcte. Parla del clam de la terra i els pobres, que cada cop és més gros. En els últims trenta anys, la majoria de dades ecològiques han anat a pitjor. S´han agreujat les desigualtats socials i els problemes ecològics. I en comptes de ser-ne conscienst, estem pendents del dia a dia i no pensem en els reptes econòmics, ecològics, culturals i de valors que tenim per davant. I això que tenim moltes oportunitats a partir de la comunicació i el coneixement científic.

Per tant, no és del tot pessimista.

No. Al món hi ha milers de milions de persones de bona voluntat i si no fos perquè les circumstàncies econòmiques o socials els forcen a anar per un camí determinat, estarien immensament encantades d´ajudar els altres i de viure en un entorn molt més ecològic. Però el sistema les orienta a consumir.