Més de 13.000 multes en un any i mig pels radars de tram

Les dades de 2015 a 2016 revelen que el Servei Català de Trànsit (SCT) ha tramitat més de 13.000 sancions fermes fruit d'aquesta nova tipologia de cinemòmetre de cinc dels nou aparells instal·lats a la província de Girona. Són els radars que funcionen des de fa més temps, ja que n'hi ha quatre que fa poc que estan instal·lats.

Cal destacar que la majoria de les multes es concentren en un punt de la geografia: la variant de Girona, amb un total de 13.002 sancions fermes.

Els radars de tram o sistemes de control de la velocitat mitjana funcionen a través d'un equipament de reconeixement de matrícules situat a l'inici i al final del tram controlat, el qual mesura el temps de recorregut i calcula la velocitat mitjana per tal de comprovar si s'ha superat la velocitat màxima permesa. Aquests cinemòmetres tenen la finalitat de prolongar l'efecte de la reducció de velocitat durant diversos quilòmetres fent així un espai viari segur, segons l'SCT.

Les dades parlen per si soles: a la demarcació s'han interposat fins a 13.019 sancions fermes entre el juny de l'any 2015 i 2016 per excés de velocitat en els radars de tram. Per radars, cal destacar que els dos radars de tram -un per cada sentit- que hi ha col·locats en la zona de túnels de la N-II, la coneguda variant de Girona són els que més castiguen. En aquest punt de la via només es pot circular a un màxim de 80 quilòmetres per hora, una velocitat que molts conductors com es pot veure analitzant les dades no es respecten. En total el Servei Català de Trànsit ha tramitat 11.682 multes fermes.

Un sol radar, 4.413 multes

Aquests dos radars de velocitat mitjana es troben instal·lats a la N-II, al seu pas per Girona, en un recorregut de tres quilòmetres que comprèn els punts quilomètrics 716 i 719. El que acumula més sancions és el del quilòmetre 719- el que es troba primer venint des de Figueres-, aquest en només el 2015 va enxampar 4.413 conductors que han hagut d'abonar una sanció per excés de velocitat, mentre que l'any passat, la xifra va disminuir-se però segueix essent elevada, amb 3.876 sancions fermes. El del quilòmetre 716 en va imposar 3.393 entre els els dos anys.

Els altres dos cinemòmetres que hi ha col·locats entre Quart i Fornells a la mateixa variant suposen 1.320 de les 11.682 vegades que els aparells han caçat un conductor que superava la velocitat mitjana. Els aparells es troben al tram final de la via i són 4,9 quilòmetres entre els punts 709 i el 714. El radars de la variant de Girona van començar a funcionar el juny del 2015.

L'altre radar de tram del qual el Servei Català de Trànsit compta amb dades de sancions fermes és el primer que va posar-se en funcionament a Girona. Ho va fer el maig del 2014 i és un aparell que hi ha situat en només un sentit de la marxa, a la C-65 entre Cassà de la Selva i Llagostera. És un cinemòmetre que només ha suposat 17 sancions fermes i totes, concentrades durant l'any passat.

Els altres quatre sistemes de control de la velocitat mitjana funcionen des de fa poc i per això encara no se'n tenen dades. Es tracta dels dos que van començar a funcionar aquest març a la N-II entre Capmany i Agullana. I dos més que a la C-66 entre Corçà i Sant Joan de Mollet, un en cada sentit de la marxa, que funcionen també des del passat mes de febrer.

Aparells «eficaços»

La cap del Servei Territorial de Trànsit de Girona, Núria Gómez, assegura que després de dos anys llargs de funcionament, els radars de tram són uns aparells que a la demarcació de Girona «són eficaços» i afegeix que si es mira el global dels instal·lats a tot Catalunya es pot dir que gràcies a aquest tipus de cinemòmetre «la sinistralitat ha baixat un 70% en el punts on hi ha radar».

La cap de l'SCT a Girona considera que aquest tipus d'aparells tenen un «aspecte pedagògic perquè no obliguen a fer una frenada sobtada perquè hi ha el radar sinó que es frena i s'ha de mantenir el peu a velocitat tranquil·la i calmada durant uns quilòmetres».

Aquest factor, assegura, el que ha produït és que «possiblement que si hi ha hagut un accident, com que el conductor ha d'haver baixat la velocitat, segurament no hagi estat mortal». Ja que tenen comprovat, explica, que la «lesivitat és més baixa i per tant, són vides que se salven».

Pel que fa a l'alt nombre de sancions que s'han imposat a la variant de Girona, en especial a l'àrea on hi ha els túnels, Núria Gómez explica que per ara no ha fet replantejar la política de l'SCT i és que es tracta d'un «tram de carretera que és una mica complicat perquè no hi ha voral. Llavors, una cosa que podríem fer i hem valorat és posar de reforç el radar de Mossos, però no tenen on posar el cotxe».

Núria Gómez insisteix però que la solució passa perquè la gent respecti la velocitat i els radars i que des de les institucions de trànsit el que miren de fer són «més campanyes d'educació viària, sensibilització» perquè afegeix «anar inflant la carretera de radars, no té sentit».

Finalment la titular de l'SCT a Girona, destaca que des del Servei Català de Trànsit «cal insistir i recordar a la gent que s'han de respectar les normes de circulació, les velocitats i sobretot, que no utilitzin els mòbils i el GPS quan estan circulant». I acaba sentenciant que el que s'ha de fer és «el mòbil ni mirar-lo, perquè és el que ens causa més accidents ara mateix».

Quant a la col·locació de més radars de tram a la demarcació, la cap de l'SCT a Girona relata que cada any «s'estudien els punts de més accidentalitat i quins són trams més aptes per un radar de tram» però que aquest tipus de cinemòmetre és epecial i ha de ser útil, ja que s'ha de col·locar en «un tram suficientment llarg. Posar un radar de tram per un quilòmetre no surt a compte, hi posaríem un radar fix». Per ara no se sap si en posaran més, diu, però que també caldrà estudiar els resultats que donen els acabats de posar, com els de Corçà i Celrà i el d'Agullana.