La vespa asiàtica té un sistema de reproducció diferent del de les vespes autòctones, que propicia la seva expansió. El principal tret diferencial és que la reina de les vespes velutines difon una olor que inhibeix sexualment la resta de femelles del niu.

Quan mor, les altres femelles deixen de sentir l´olor que les inhibeix i una altra femella queda activada sexualment i la reproducció continua com si no hagués passat res. En canvi quan la reina de les vespes normals mor el niu queda sense l´animal reproductor i queda desorganitzat i desapareix. El mateix passa amb les abelles.

La substitució sexual de la reina de les vespes asiàtiques fa que sistemes com el del tret al niu no sigui del tot eficaços, perquè un grup de vespes pot fer un altre niu. El més aconsellable -si és possible- és embolicar el niu perquè no s´escapim, despenjar-lo i després matar-les totes.

El director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa, Francesc Canalies, va explicar la teoria de la substitució sexual de la reina de les vespes en una entrevista a Nació Digital. En declaracions a Diari de Girona ha precisat que és una teoria extreta de l´origen de la vespa velutina. Ha indicat: «en els llocs d´origen de la vespa, com ara Cambodja o el Vietnam, saben que la mort de la reina no suposa que el niu entri en un període de decadència abocat a la desaparició». Això no obstant a Catalunya no se sabia i no es va poder activar la lluita contra la vespa sobre la base d´aquesta informació.

En canvi, Canalies ha explicat que la captura de femelles fecundades que té lloc ara sí que és eficaç. Ha assenyalat que en aquest període de l´any les vespes fecundades surten dels amagatalls on han passat l´hivern i és normal que sentin atracció per les feromones (senyals sexuals) que els apicultors posen a les trampes. Ha indicat que cada vespa fecundada significa un animal que no podrà fer el niu.

Ha reblat que -en contra- quan el niu està començat o fet la captura d´una reina no suposa cap alteració per la vida i continuïtat del niu, perquè una altra vespa pren el lloc de la morta i és fecundada pels mascles del niu.

Canalies ha assegurat que l´expansió de la vespa asiàtica continuarà fins que entri en equilibri amb les altres espècies. L´aturador ha de ser un depredador. Ha explicat: «Encara no ha sortit un animal que s´hagi vist amb coratge per enfrontar-se´hi». Això no obstant, hi ha indicis que indiquen la garsa com un possible depredador de la vespa asiàtica. Canalies ha previst que en un moment o altre sortirà un depredador que frenarà la vespa velutina.

Ha explicat que de moment l´única cosa que es pot fer és intentar mitigar els efectes de la vespa asiàtica i adaptar-nos al desenvolupament de la vespa asiàtica.

Ha comparat els efectes de la vespa asiàtica amb els d´altres animals que han canviat el seu hàbitat natural per un altre. Ha posat d´exemples el cranc americà, que ha posat contra les cordes la supervivència del cranc autòcton, el teixó amèrica o el cas del camell de dues gepes, que va ser dut a Austràlia a principis del segle XIXcom un animal de treball.

Amb l´aparició dels motors, els camells van quedar sense utilitat i es van escampar pel desert. Sense depredadors es van reproduir i ara Austràlia és el país amb més camells del món. N´hi ha 750.000 i ara tants ja representen un problema pel govern. Es beuen aigua que fa falta per regar, es mengen l´herba i destrueixen els arbres.