Crit d´auxili de Castellfollit per salvar la cinglera

L´estrèpit de les roques caient va fer pensar a alguns veïns que passava, a prop, «un camió de gran tonatge». De fet, l´esllavissada es podia contemplar amb tot detall des de les cases del costat de la cinglera que dona al rierol Turonell. Les pedres van quedar a tot just 35 metres dels habitatges, a tocar del rierol. Ocupen uns 6 metres d´amplada.

Ben a prop de la cinglera, l´alcalde Reverter va advertir ahir que si el ritme de despreniments i el creixement de la vegetació continua, les conseqüències poden ser nefastes per al municipi.

Per tal d´aturar l´erosió generada per les arrels dels arbres, l´alcalde va reclamar una neteja integral i urgent de la cinglera. La neteja està valorada en uns 100.000 euros, que l´Ajuntament, amb un pressupost d´1,04 milions i un deute del 140%, no pot afrontar. També van indicar que la neteja s´hauria de fer cada any, cosa que van valorar en uns 40.000 euros. En aquest context, el batlle va incidir que seria «convenient» escanejar el vessant sud de la cinglera (la del rierol Turonell). Des del 2011, dels sis despreniments notificats cinc han succeït en aquesta part de la roca. Fa uns anys va ser escanejat el vessant nord (el del riu Fluvià), per detectar els punts amb més risc de despreniment. També va demanar l´activació del pla integral de conservació al qual es van comprometre la Direcció General de Qualitat Ambiental, l´Institut Geològic i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El compromís de fer el Pla es va subscriure arrel d´un despreniment anterior que va tenir lloc l´agost del 2015. Posteriorment, sosté Reverter, l´Ajuntament ha complert amb la seva part en l´àmbit del paisatge, però el pla està aturat. L´Ajuntament vol que el Pla inclogui tant estudis de risc com actuacions de diversa índole per al manteniment de la roca i la seguretat dels veïns, així com el finançament d´aquestes intervencions.

A més, l´alcalde va demanar un aclariment de responsabilitats entre l´Agència Catalana de l´Aigua i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa per tal de determinar quin és l´ens responsable de la cinglera. A banda de resoldre aquesta qüestió, l´Ajuntament demana «la intervenció en els seus espais, tant la llera dels rius Fluvià i Turonell com la mateixa cinglera».

Pel que fa a la darrera neteja integral, l´alcalde assenyala que va fer-se «fa més de 30 anys». En canvi, va explicar, d´informes se n´han fet molts, «en tenim els calaixos plens», va precisar molt gràficament. En aquest context, l´Ajuntament recorda que els propietaris de les cases tampoc poden assumir la neteja i el manteniment de la cinglera. L´alcalde va assenyalar que a principis del segle XX a la part nord del cingle hi havia un camí que pujava per l´espadat fins al poble i hi passaven carros. Ara el camí «no existeix» i només se´n té constància per les fotografies antigues. Pel que fa a la part sud, la del darrer despreniment, ha indicat que hi ha horts, però que ja no es poden conrear, perquè l´aigua del rec no xopi el terra i provoqui una altra esllavissada.

Els miradors dels laterals de la cinglera també estan tan plens de vegetació que o no s´hi veu res o s´han de separar les branques per poder veure alguna cosa.

Historial de despreniments

Els despreniments a la part nord primer i ara més a la part sud del cingle venen de temps. El primer que va alarmar les autoritats va ser el del 4 de setembre del 1976. Un miler de tones de pedres van precipitar-se uns 60 metres a la banda nord. El soroll va ser similar al del pas d´un reactor. Després encara n´hi ha hagut una quinzena més. Els més importants van ser els del 1995, el 2007, el 2009 i el de l´abril del 2011. El darrer va canviar la imatge que fins llavors havia estat a les fotografies del poble. Es va ensorrar bona part de l´esperó de terra que hi ha l´extrem de l´espadat. Llavors els tècnics del Parc Natural van indicar que el temps mitigaria l´efecte del tall provocat pel despreniment. Uns 6 anys després, l´esvoranc està molt dissimulat.