Seixanta gironins s´han sotmès ja a una prova genètica per intentar localitzar les restes dels seus familiars víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. El CAP Güell de Girona és el centre escollit a la demarcació per a les proves d´ADN del Programa d´Identificació Genètica que han tirat endavant conjuntament els Departaments d´Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, el de Justícia i el de Salut, a través del Laboratori de Genètica de l´hospital Vall d´Hebron, i ja ha acollit tres sessions per extreure mostres de saliva als ciutadans inscrits al Cens de Persones Desaparegudes que després es contrastaran amb les despulles que es trobin a les fosses exhumades.

Aquest registre de persones que busquen els seus familiars té més de 5.300 inscrits arreu de Catalunya, 368 dels quals són de les comarques gironines. Des de fa mesos, la conselleria d´Afers Exteriors, a través de la Direcció de Relacions Institucionals i amb el Parlament, està informant la gent registrada sobre el procediment a seguir per programar l´extracció de mostres genètiques als centres mèdics de Catalunya, ja que els professionals de la Vall d´Hebron es desplacen arreu del país.

«Els mitjans de comunicació i les entitats memorialistes ens estan ajudant a incrementar el registre i nosaltres animem totes les famílies amb desapareguts a inscriure´s-hi, ja que és el pas bàsic per arribar a les proves», recordava ahir la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García.

Les primeres extraccions es van fer a l´hospital Vall d´Hebron de Barcelona el 23 de novembre i des de llavors s´han començat a programar proves genètiques a Lleida, Tarragona i Girona, on les sessions es fan aproximadament cada dos mesos.

A tot Catalunya ja s´han recollit mostres biològiques de gairebé 500 parents de víctimes del conflicte i la dictadura, començant pels més directes, que són també els més veterans. «No volem perdre ningú, per això des del minut 0 hem començat pels germans dels desapareguts, perquè són molt grans, després els fills, i després ja nets i nebots», va afirmar García.

«El programa prioritza la recollida de mostres dels familiars vius i ja anem a un ritme bastant interessant, esperem haver completat la recol·lecta a finals del 2018», va assegurar.

Amb aquestes mostres, es crearà progressivament una base de dades i el Laboratori de Genètica de Vall d´Hebron ordenarà i classificarà els perfils genètics dels familiars de desapareguts durant la guerra i el franquisme.

Aquestes mostres s´encreuaran posteriorment amb els perfils genètics de les restes òssies sense identificar arreu de Catalunya en un procés que, recorda la Generalitat, és progressiu, llarg i laboriós.

«Tenim un projecte realista, de mitjà termini, no és automàtic i no podem dir que en un mes tindrem resultats», va indicar García. «Anem tard, perquè ja fa 80 anys de la guerra i 40 de la instauració de la democràcia, però anem cap a una direcció imparable: obrir totes les fosses que estan sense dignificar», va apuntar la representant d´Exteriors.

I és que, a més de les proves d´identificació genètica als familiars de desapareguts, el Programa inclou la identificació genètica de les restes òssies exhumades a Catalunya.

Exhumació de fosses

Aquest gener el Departament d´Afers Exteriors va presentar el Pla de fosses 2017, que permetrà realitzar almenys una quarantena d´actuacions enguany, a tot el territori, per a la recuperació de restes òssies. A Girona es preveu exhumar la tomba del soldat desconegut a Cassà de la Selva, que es creu que pot correspondre a un brigadista internacional.

L´Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, d´acord amb l´autoritat judicial, serà l´òrgan encarregat de portar a terme les anàlisis antropològiques de restes humanes.

En cas de coincidència, Exteriors avisarà i posarà a la disposició del sol·licitant les restes del seu familiar perquè en decideixi el destí. En cas de no trobar coincidència, la informació genètica s´emmagatzemarà en la base de dades per al seu futur encreuament amb nous perfils genètics que s´aniran extraient de les restes humanes exhumades.

«No tanquem cap cas en fals, si no trobem coincidències, el cas continua sempre obert a l´espera de poder fer nous contrastos», va indicar el cap de genètica de la Vall d´Hebron, Eduardo Tizziano.