Un 12% de les persones visitades l'any passat pels centres de salut mental de les comarques gironines patia depressió, una de les malalties mentals més freqüents juntament amb l'ansietat. El trastorn depressiu, que presenta símptomes com la tristesa, la inhibició o la desesperança a més de la manca de manes per fer coses, té una prevalença de 7,3 casos per cada 1.000 habitants a la regió sanitària de Girona, amb una proporció majoritària de dones.

Els trastorns depressius són un tipus de trastorn de l'estat d'anim, un grup diagnòstic que afecta la persona emocionalment i suposa una alteració de l'humor. Els trastorns de l'estat d'ànim, que també inclouen el trastorn bipolar, representen el grup diagnòstic més freqüent als centres d'adults de la Xarxa de Salut Mental de les Comarques Gironines. Suposen el 29,20% de les persones ateses el 2016, és a dir, 3.940 pacients sobre 13.491 persones visitades.

Dins d'aquest grup, l'11,8% dels pacients va ser diagnosticat amb un trastorn depressiu major, un 9.7% per altres trastorns i un 7,6% tenien un diagnòstic de trastorn bipolar.

A més, el 14% de les urgències de psiquiatria tractades a l'hospital Santa Caterina de Salt l'any passat eren pacients diagnosticats amb un trastorn de l'estat d'anim. En total, dels 4.177 pacients atesos a les urgències psiquiàtriques, 605 eren casos relacionats amb amb aquest grup diagnòstic.

L'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), que gestiona la Xarxa de Salut Mental de les Comarques Gironines, va fer públiques ahir aquestes dades, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de la Salut, una celebració que l'Organització Mundial de la Salut ha dedicat enguany a la depressió.

I és és un dels problemes de salut que suposa una càrrega més elevada de morbiditat perquè s'associa a una alta prevalença i un elevat impacte sobre la qualitat de vida de qui la pateix.

Aquest estat general de manca d'esma pot variar des d'un grau lleu fins a ser molt greu amb desesperança i pèrdua de motivació per seguir vivint.

No es pot, però, confondre amb els estats de tristesa generats per la pèrdua d'una persona estimada o per dificultats en la vida quotidiana. Per ser diagnosticat d'un trastorn depressiu major cal complir uns criteris mínims com ara tenir un estat d'ànim baix la major part del dia, pèrdua d'interès o de la capacitat per gaudir de les coses, pèrdua o augment de pes, insomni o hipersòmnia, agitació o alentiment psicomotor, fatiga o pèrdua d'energia, sentiments d'inutilitat o de culpa inapropiats, dificultat per concentrar-se, per prendre decisions, pensaments recurrents de mort...

No hi ha una única causa per a la depressió, perquè diversos factors poden actuar conjuntament, tant biològics o genètics com d'aprenentatge o ambientals.

Per tal que hi hagi una depressió cal que existeixi una vulnerabilitat, que pot ser biològica (major reactivitat emocional, dificultat per regular les emocions...) o psicològica. La vulnerabilitat a la depressió també està influïda per haver patit o no experiències traumàtiques durant la infància, com abusos, assetjament o pèrdues significatives. La depressió pot afectar el rendiment acadèmic o laboral i pot haver-hi un desenteniment de la vida, de relació o de les tasques familiars.

Un cop constatats els símptomes, és convenient consultar al metge de família per decidir si cal algun tractament o derivar el pacient a un centre comunitari de salut mental. La regió sanitària de Girona disposa de la Ruta assistencial del trastorn depressiu major, coordinat per professionals de salut mental de l'IAS amb els de l'atenció primària.