En percebre el rictus mig desencaixat del client el cambrer, que tot solet serveix amb gran diligència una quarantena ben bona de taules, es justifica: «No l'enganyo pas, monsieur, són els preus que tenim». Una pinta de cervesa -ben tirada i ben fresqueta- en una terrassa de la plaça Saint Georges (Sant Jordi, en occità) de Tolosa surt per 7,5 euros. Preus nòrdics en una ciutat més aviat del sud. Tolosa, amb un PIB per càpita proper als 37.000 euros (el de Girona rebassa per molt poc els 28.800), és una ciutat rica i, en nombre d'habitants, la quarta de França. I té «un problema», que ja voldrien haver d'afrontar moltes ciutats, assenyala, sense amagar el somriure, el director de l'Oficina de Turisme, Adrien Harmel: «el turisme business és molt més nombrós que el d'oci».

La convenció de negocis que un dilluns qualsevol acull l'hotel Mercure Saint Georges -i que acaba en una festassa ben entrada a la nit que obliga a la resta d'hostes a creuar el vestíbul depressa mentre es convencen que una retirada a temps és una victòria- reforça l'argument d'Harmel. Però aquest alt càrrec metropolità, que parla en nom del consistori, no en té prou amb els homes i dones de negocis i, amb la vista posada en el curt termini, aspira a omplir hotels els caps de setmana.

El festival que ha de venir

En l'estratègia turística de futur de Tolosa, Girona, apunta Harmel, també hi té un paper: «sabem que és una regió amb poder adquisitiu alt i volem captar-hi més públic», avança mentre assaboreix el cafè que li han servit els cambrers del restaurant «gastronòmic» Le Cénacle, ubicat als baixos de l'hotel de cinc estrelles Cour des Consuls, no pas apte per a totes les butxaques (un plat, allà, pot arribar a sortir per 60 euros). «De cara al 2018 volem fer alguna campanya promocional específica a Girona», apunta el director de l'Oficina de Turisme de Tolosa. «Ens interessa molt», rebla.

I posats a parlar de Girona, què en sap de la ciutat? «Temps de Flors, m'agrada molt Temps de Flors». Per motius professionals, Adrien Harmel, que entén bé i fins i tot parla una mica de català -l'espanyol el domina a la perfecció- coneix bé Girona i Barcelona. De la ciutat dels quatre rius es queda amb el certamen floral que maig rere maig atrau centenars de milers de visitants al Barri Vell. «És el que ens falta aquí -exposa amb sana enveja-; necessitem trobar el nostre Temps de Flors per situar-nos millor en el mapa turístic». La responsable de l'Agència de Promoció de Toulouse-Métropole, Sylvie Rouillon, coincideix plenament amb Harmel que un esdeveniment multitudinari i amb projecció internacional «ajudaria» a Tolosa a situar-se en el tan competit -i competitiu- mercat turístic europeu.

Quan se'ls menciona l'aposta institucional per la cultura a Girona les autoritats occitanes posen cara de certes circumstàncies. «Temporada Alta? No, no n'hem sentit parlar», responen. «Temps de Flors sí que el coneixem», insisteixen abans de passar al contraatac -a Tolosa la grandeur francesa potser és menor que a la resta del país; l'orgull, però el tenen intacte: «Aquí tenim una programació cultural molt densa; pensi que cada mes es programen més de 600 concerts, per exemple».

Llançada l'afirmació -si la dada oficial és certa la mitjana diària d'espectacles musicals adquireix proporcions astronòmiques, 20 per jornada-, les autoritats metropolitanes es posen a parlar de gastronomia -el plat estrella és la cassoulet, que, feta amb llegums i embotits, guarda certa similitud amb la fabada asturiana-; de comerç -hi ha botigues per donar i per vendre-; de la Cité de l'Espace, d'Antoine de Saint-Exupéry, de Sant Sernin màrtir... Tot, a menys de tres hores en tren.