Investigadors gironins han participat en un important estudi internacional sobre la supervivència a la leucèmia infantil. La recerca, que té entre els autors el doctor gironí Rafael Marcos-Gragera de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi) i de l'Institut Català d'Oncologia (ICO), mostra les desigualtats globals en la supervivència a la malaltia a partir de les dades de 90.000 infants, proporcionades per 198 registres de càncer de 53 països entre els anys 2005 i 2009, entre ells el Registre del Càncer de Girona.

L'estudi, que acaba de publicar la revista The Lancet Hematology, se centra en el càncer de la sang, la malaltia oncològica més comuna entre infants de 0 a 14 anys a tot el món, segons les darreres dades d'un altre estudi sobre la incidència global del càncer infantil que s'ha publicat a The Lancet Oncology i que també compta amb participació de l'Idibgi.

Els autors de la recerca estimen la supervivència dels dos tipus de leucèmia infantil -la leucèmia limfoblàstica aguda i la leucèmia mieloide aguda- i han constatat que, malgrat que la supervivència als cinc anys ha augmentat a la majoria de països entre els anys 95 i 2009, i que s'han escurçat les diferències entre territoris, encara hi ha molta disparitat entre els pacients d'uns i altres països.

Així, per exemple, la supervivència a cinc anys de la leucèmia limfoblàstica aguda a cinc anys se situava entre l'11% de la Xina i el 87% d'Àustria per a nens diagnosticats entre 1995 i 1999 i ara, amb les dades del 2005 al 2009, aquest rang s'ha reduït entre el 52% de Colòmbia i el 92% d'Alemanya.

En el cas de la mieloide, tot i que la supervivència és menor, es va produir una millora significativa, i va passar del 4% de la Xina i el 72% de Suècia entre 1995-1999 al 33% de Bulgària i el 78% d'Alemanya per a l'etapa 2005-2009.

Aquesta millora de la supervivència s'ha produït a causa probablement de millores en el diagnòstic i el tractament. Els autors també destaquen que països com Alemanya i Àustria han mantingut la supervivència alta de forma estable per una major adherència als protocols de tractament. I és que aquesta mena de mapes que cartografien la supervivència a determinades malalties són claus per a detectar els punts febles i forts de cada sistema sanitari, com els mètodes diagnòstics o la dificultat per accedir a la teràpia, i per tant, acaben sent determinants reduir les desigualtats i millorar l'atenció als pacients.

L'estudi també constata que la probabilitat de supervivència depèn de l'edat de l'infant en el moment del diagnòstic. En general, infants d'1 a 9 anys tenen un índex de supervivència més alt per ambdós tipus de leucèmia que els de 10-14 anys o menys d'1 any.