25 de abril de 2017
25.04.2017

Els companys també són herois

Un caporal i un agent dels Mossos distingits per haver salvat un company a qui se li va enfonsar en sostre d'una nau a Girona

26.04.2017 | 07:09
Els dos mossos distingits per salvar un company

Van arriscar la seva vida per ajudar el seu company, això no té preu». Així és com agraeix l'agent de la policia científica dels Mossos d'Esquadra de la comissaria de Girona, Manel Milla, l'actuació dels seus dos companys que li van salvar la vida. El van subjectar i van evitar que caigués d'uns nou metres d'altura quan un sostre d'uralita d'una empresa de Girona, on uns lladres havien fet butrons, va cedir.

Això va succeir el 25 de gener de l'any passat i en el marc de l'acte central de les Esquadres, el caporal de policia científica, Lluís Miró, i l'agent del grup d'investigació de robatoris en empreses, Sebastià Moncusí, han rebut la Medalla de bronze amb Distintiu blau pel seu acte meritori. Ahir, tots tres eren a l'acte de les Esquadres de la Regió Policial de Girona i de l'ABP Gironès - Pla de l'Estany i van explicar a Diari de Girona la seva experiència i com els ha marcat la situació límit que van viure.

Els tres policies no era el primer cop que feien una inspecció ocular després d'un robatori però aquell matí va ser diferent. A dos quarts de nou van ser requerits per robatoris en dues empreses de la carretera de Sant Feliu de Girona i, com explica Manel Milla, van veure «que l'accés dels lladres havia pogut ser per la teulada i vam accedir-hi amb seguretat pels camins que hi ha per les zones de construcció, no per la uralita. Després vam veure que apuntava cap a una altra secció i va ser el moment que, pel que sigui, va cedir el sostre».

Abans d'ell va passar pel mateix lloc en Sebastià Moncusí però el sostre d'uralita havia aguantat. Quan Milla va caure, l'agent es va estirar a terra i «li deia: agafa't d'un braç per no caure». En Manel, mentre això succeïa, es va «poder agafar d'una biga i després va estar aguantant-me», recorda ell mateix. Ràpidament en Sebastià va demanar auxili a en Lluís, i ressalta que «mai havia cridat fort en la meva vida com aquest cop per demanar ajut». En Lluís quan va pujar a dalt, assegura que va «sentir com si es trenqués l'uralita» i assegura que el sostre d'uralitata estava molt malament i que per pujar a dalt va tardar més perquè havia de mirar on posava els peus per no caure tots tres.

Posteriorment, el caporal i l'agent estirats damunt una biga van estar aguantant a en Manel durant una estona que «va ser llarguíssima». Mentrestant, la jaqueta per on el tenien aguantat s'anava escolant.

Quan això succeïa, recorden els dos «savaldors», el seu company Manel els deia: «deixeu-me anar». Però com deia ahir en Sebastià, en situacions així «aguantes». Durant el temps en que es va produir aquesta situació, pel cap d'en Manel, en Sebastià i en Lluís van passar mil imatges. Fins que finalment, un operari de l'empresa «en sentir-nos demanar auxili va anar a l'altra punta de nau, va arrencar el camió, va maniobrar i va venir fins on érem». L'home apuntalar el camió, va fer pujar la plataforma i, mentre els dos companys el balancejaven, en Manel va caure al cim del camió. Va anar a parar a la barana per pocs centímetres, recorden, sinó hagués caigut al fossar. Va fer-se mal a la zona de darrere el fèmur però «vaig estar de molta sort perquè si hagués rebut d'un altre lloc m'hauria pogut fer mal», explica el mateix Manel.

El caporal el va obligar a fer una setmana de baixa perquè com diu en Lluís, mentre «jo trucava l'ambulància, ell ja volia anar a fer una altra cosa», com si res hagués passat. Un any després, ahir rememoraven els fets i en Manel destacava la valentia de l'actuació dels seus companys. En Sebastià recordava que «una cosa així surt de dins, és l'esperit de supervivència». I el caporal Lluís Miró afegia que una situació com la viscuda amb en Manel, que fa anys que treballen junts a la policia científica, «reforça els valors humans, saps amb qui està treballant i demostra que hi ha coses que no són als processos de selecció i psicotècnics ,que és això i ho aprèns amb els anys i l'experiència».

Pel que fa a les distincions que els han concedit estan contents però alhora destaquen que tan de bo no haguessin hagut de viure aquell moment. En Manel en canvi és positiu i destaca que gràcies a ells tot va acabar bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema