De l'1 de gener de 2016 a l'1 de gener de 2017 Espanya va perdre un 0,03% de la població, 17.982 habitants; al país, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) hi viuen, oficialment, 46.539.026 ciutadans; el 90,2% tenen nacionalitat espanyola i el 9,8%, estrangera. En el mateix interval de temps, la demografia de Girona ha experimentat la tendència contrària: la província ha guanyat 1.629 habitants i el cens ha crescut un 0,21%.

Aquest increment s'ha produït perquè, en dades absolutes, el padró de veïns amb nacionalitat espanyola ha crescut en 3.129 persones -un increment del 0,5%-, mentre que el d'estrangers ha baixat de 1.500 -un decrement del -1.05%. La xifra total d'empadronats se situava, doncs, a principis d'any, en 755.205 habitants, el 81,5% dels quals tenien passaport espanyol, mentre que el 18,5% restant, estranger.

La proporció de població originària de tercers països a Girona supera de molt la mitjana estatal, que se situa en el 9,8%; això no obstant, baixa per cinquè any consecutiu: segons el padró, des del 2012 la província ha perdut 22.666 residents originaris de tercers països.

Amb diferència, els ciutadans marroquins són els més nombrosos entre els forans establerts a Girona i sumen 36.432 empadronats; els segueixen els romanesos (13.952 censats a 1 de gener de 2017); els hondurenys (9.546); els gambians (7.147); els francesos (6.508); els russos (5.925) i els indis (4.726).

Pèrdua constant d'estrangers

Des de l'INE recorden que des de l'inici de la publicació de les dades del padró, el gener de 1998, la població total va augmentar any rere any fins al 2012; a partir de llavors, en plena crisi econòmica, el cens va començar a reduir-se, tendència que es va mantenir al llarg del 2016. Castella Lleó (-0,9%), Extremadura (-0,8%) i Astúries (-0,8%) són les comunitats que més habitants van perdre; les Balears (+0,7%), Madrid (+0,6%) i Catalunya (+0,4%), les que en van guanyar més. La tònica a l'Estat, al Principat i a la província, es mantindrà? La resposta que dona el doctor en Demografia i investigador del Centre d'Estudis Demogràfics (CED) de la UAB, Jordi Bayona, consisteix en un «depèn».

Els efectes de la crisi

Precisa a continuació aquest expert que llançar «prediccions de futur» és missió pràcticament impossible en demografia. En aquest context, Bayona reconeix que la pèrdua de ciutadans estrangers que pateix Girona des del 2012 pot anar lligada a la crisi econòmica i al consegüent «col·lapse» del mercat laboral, però apunta que també es pot associar a d'altres motius, com ara la «dificultat més alta» que tenen els ciutadans extracomunitaris per obtenir el permís de residència i el corresponent número d'identitat d'estranger (el NIE).

L'estranger resident a Girona prové, segons les dades de l'INE, d'una llista de 119 països, entre els quals es troben els africans Cap Verd, Camerun, Costa d'Ivori; els asiàtics Corea del Sud, l'Iran, l'Iraq i el Nepal, i els oceàncis Indonèsia, Austràlia i Nova Zelanda, entre d'altres orígens molt poc comuns.

Europeu vell, africà jove

Una altra de les dades que revela el padró continu de l'INE és l'edat mitjana del cens: els estrangers, en general, tenen una mitjana de 34,8 anys i són, per norma, nou anys més joves que els autòctons, que en tenen, de mitjana, 43,8. I en la classificació de residents estrangers per edats apareixen dos grups molt ben diferenciats: els més sèniors són els europeus, amb els suïssos al capdavant (63,9 anys d'edat mitjana), seguits dels luxemburguesos (58,4); el més joves, en canvi, són els ciutadans originaris de països africans, del Mediterrani i de l'Orient Mitjà. Els que més, els jordans (25,5 anys) i a continuació venen els xipriotes (27,8), els congolesos (28,3), els gambians (28,4), els guineans (28,9) i els ivorians (29,3).

Més de 205 persones centenàries

De les dades més actualitzades del padró es desprèn que tot just iniciat el 2017 el 37% de la població gironina tenia més de 50 anys (279.185 persones se situen per sobre d'aquesta franja d'edat en el cens oficial). Com a curiositat, hi ha 205 ciutadans que tenen més de cent anys i 7.581 que si bé no arriben als tres dígits superen els noranta.