Com valora aquest primer any de govern amb CiU?

Estem satisfets. S'ha donat solució a una situació que es va generar fa un any de molta inestabilitat i molt complexa a nivell nacional i de retruc també a Girona. Per tant, aquest és un objectiu assolit: s'ha donat estabilitat al govern de la ciutat i això el que permet és poder pensar en projectes a mitjà i llarg termini. I ara ve tota una fase de començar a desenvolupar aquests projectes amb mirada de ciutat.

Parlen d'estabilitat, però més aviat sembla un pacte de no-agressió.

Per a nosaltres no és res negatiu. A l'hora de fer el pacte teníem clar que érem dos partits diferents, amb programes diferents, i per tant havíem d'articular un sistema que ens permetés ser un sol equip de govern però atenent a les diferències dels dos projectes. En l'àmbit nacional, on les diferències són més que evidents, ens vam donar llibertat de vot, que hem assumit amb tota naturalitat. I a nivell de ciutat, ens basem en aquests dos motors. Vam pensar què és el millor que sabíem fer cadascun de nosaltres: per al PSC, l'accent social i de convivència de barris era molt important; i per a Convergència ho era la promoció econòmica vinculada a la cultura. Per tant sí que hi ha aquest pacte d'autonomia, i quan hi ha diferents visions, amb l'alcaldessa ho anem pactant i resolent.

El PSC s'ha quedat l'àrea de Drets Socials, on les necessitats són molt grans i els recursos limitats. Quines són les prioritats?

Des d'aquesta àrea no s'atén només la població que, lamentablement, està en risc d'exclusió. Pensem que hem d'anar més enllà i garantir una sèrie de drets fonamentals. Les nostres prioritats són el dret a l'habitatge i generar llocs de treball. Estem convençuts que el camí per a moltes famílies de Girona és tenir accés a un contracte laboral digne. Llavors hi ha tot un àmbit de convivència, que treballem a nivell de policia però també de drets socials: la bona convivència als barris, el bon ús dels espais públics, la convivència entre l'oci i els veïns?

Van recuperar la idea de multar els bancs. Segueix en marxa?

Tenim la via sancionadora, que no l'abandonem, però hi ha una línia que ens sembla més interessant, que és l'expropiació de l'ús. És a dir, que durant un període de fins a set anys, l'Ajuntament pugui apropiar-se l'ús d'aquests pisos de grans tenidors que portin més de dos anys buits. Aquí estem concentrant els esforços. La via sancionadora no l'abandonem, però a part que és molt llarga, tampoc té uns grans resultats de mobilització de pis, que és el que volem. Per tant, aquestes expropiacions d'ús i els pactes amb entitats bancàries perquè cedeixin pisos voluntàriament, sense haver d'arribar a l'expedient, són les línies de treball a seguir per trobar solucions ràpides.

A Girona hi ha un problema amb el preu de l'habitatge?

Tenim el problema que s'està recuperant el preu del lloguer, a nivells aproximadament de l'any 2008, però una part molt important de famílies de Girona no té una situació de recuperació econòmica que els permeti arribar als preus del mercat lliure. Hi ha famílies que estan a l'entorn 1.200-1.400 euros d'ingressos per unitat familiar, de manera no poden destinar 700 euros a lloguer. Per tant, des de l'Ajuntament hem de garantir una borsa de lloguer per a aquestes rendes mitjanes.

«S'està recuperant el preu del lloguer, a nivells aproximadament de l'any 2008, però una part molt important de famílies de Girona no pot arribar als preus del mercat lliure. »

El grau d'ocupació ha millorat, però el camí per recórrer encara és llarg.

Sí. Aquest any hem millorat els índexs d'inserció entre majors de 45 anys i aturats de llarga durada, un col·lectiu on l'atur es cronifica molt i a més estan en un moment de la vida de càrrega familiar i econòmica important, alguns preocupats per la jubilació? per tant, ens vam centrar en aquest col·lectiu i els resultats es comencen a veure ara. Però on encara hi ha molt camí per recórrer és en la temporalitat. La nostra és una ciutat sobretot de serveis, i això comporta, sovint, puntes de contractació i d'atur. Per això hem iniciat un treball de contactar amb el sector industrial de tota l'àrea urbana, que és el que ens permetrà disminuir aquesta temporalitat.

En matèria de seguretat, es contractaran nou agents de policia en els propers tres anys. Seran suficients per acabar amb el dèficit que hi ha?

Encara faltarà, però està clar que ve a iniciar una línia de recuperació d'agents que necessita la nostra ciutat. Tenim un dèficit, segons les ràtios recomanades, d'entre 30 i 37 agents. També hem iniciat altres línies de treball, com per exemple dotar amb auxiliars administratius la policia, de manera que agents de policia que estaven realitzant unes tasques administratives puguin fer tasca de carrer i convivència.

Girona és una ciutat segura?

Jo crec que sí. El que hem de tenir especial atenció és a donar compliment a l'ordenança de civilitat i garantir la bona convivència als barris. A Girona no tenim uns índexs de violència elevats, al contrari, estan per sota de la mitjana. On s'ha d'actuar d'una manera clara i contundent és en els barris i els espais públics, i assegurar bona convivència i comportament cívic en els espais comuns. Per això insistim tant en els policies de barri com a gestors de seguretat: ningú com ells coneix el barri, qui s'hi mou, els comerços, els representants veïnals? i ningú com ells saben quins dispositius de seguretat són els més adequats. Per tant, els agents nous que entrin aniran a dotar aquest servei de policia de barri i de proximitat.

Han pogut aprovar el Pla Social de les Pedreres. Serà realitat en un termini raonable?

Ja vam dir, perquè no es generessin frustracions, que per a la recuperació total del Parc estàvem parlant d'un termini llarg, de l'entorn de deu anys. Ara està en període d'exposició pública, i quan l'aprovació sigui ja definitiva volem iniciar petites actuacions, començar amb els pactes bilaterals Ajuntament-unitats familiars per tal de reallotjar algunes famílies... que es vegi que el pla va endavant. Ara, la recuperació total és un procés llarg i no s'acabarà en aquest mandat.

I el Pla Integral de Girona Est?

Durant aquest any hem fet una revisió per veure quins compromisos hi havia i què es podia executar i què no. No volíem generar unes expectatives a les quals no poguéssim donar compliment. En poques setmanes hi haurà novament convocatòria del plenari i presentarem les mesures detallades, que esperem poder aprovar. Però això no vol dir que durant aquest any no s'hagi fet res. Els representants veïnals i els serveis tècnics de la zona ens van insistir que calia actuar amb les ocupacions d'habitatges, que portaven problemes de convivència, i en l'àmbit de la seguretat. Per tant, el que vam fer va ser posar policia de barri a Girona Est, que no n'hi havia, i vam desplegar el programa d'Escales Netes i Segures.

«Hem de tenir un ull posat a sobre els pisos turístics perquè el Barri Vell no es converteixi en una cosa poc autèntica.»

Té raó, l'oposició, quan critica la Girona turística i de postal?

Quan nosaltres estàvem a l'oposició havíem dit, i ho podem continuar dient ara, que en la promoció turística de qualsevol ciutat, i de Girona en particular, sempre pot haver-hi el perill de perdre l'autenticitat o el valor que tenen els barris. I aquí estaríem parlant del Barri Vell: que l'excés de turisme o una promoció turística exagerada no ens faci perdre l'essència d'allò que és el Barri Vell, o que pugui arribar un moment que els veïns i veïnes del Barri Vell es puguin sentir estranys o expulsats del seu propi barri. Està clar que és generador de riquesa i que per tant és una línia a treballar, però sempre tenint molt en compte que no es perdi la vida pròpia del barri.

Girona està en risc de perdre aquesta essència?

Nosaltres alertem que les promocions de la ciutat han d'anar en la línia de cultura, i presentar una ciutat amb molts barris i moltes ànimes. Tampoc s'ha de centrar tota la promoció turística al centre de Girona. Tenim espais que pensem que s'han de potenciar: la Vall de Sant Daniel, les hortes de Santa Eugènia? Jo crec que anem en línia amb PDeCAT, el regidor Narcís Sastre ha estat treballant tot el projecte d'anella verda, la recuperació de les Pedreres... hi ha molts espais, a Girona, per descobrir i per donar a conèixer. I pel que fa als habitatges d'ús turístic: és un nou mercat de promoció econòmica? Evidentment, però li hem de tenir un ull posat a sobre perquè el Barri Vell no es converteixi en una cosa poc autèntica.

En temes nacionals s'han deixat llibertat de vot, però no tem que l'avanç del procés acabi afectant el govern de Girona?

No. Vam emmarcar el pacte en un àmbit estrictament local amb l'objectiu d'assegurar, primer, el funcionament i l'estabilitat de la ciutat. I segon, perquè això duri fins al 2019, s'ha d'emmarcar a Girona ciutat, perquè fora d'aquest àmbit és més que evident que el PSC i el PdeCAT defensem projectes absolutament diferents per al futur de Catalunya.

Què queda del PSC que va governar Girona durant tants anys?

Un llegat molt important. Parlàvem del Pla Especial de les Pedreres. Per a mi, aquell dia va ser especialment important, perquè ens va donar la sensació que tancàvem tot un procés que havien iniciat els governs socialistes i que era de dignificació d'algunes zones de Girona que havien tingut barraquisme o infrahabitatge. Només quedaven les Pedreres, per això hi teníem especial interès i vam sentir molt d'orgull. I del llegat de Quim Nadal i Anna Pagans, per a nosaltres és especialment important la política de proximitat que practicaven. L'alcalde a qui se li truca a les set de la tarda i respon, soluciona, està pendent del dia a dia? aquesta manera de fer l'hem viscut amb ells, hi creiem molt, i per a nosaltres és un llegat molt important. I hem de reconèixer que Girona va experimentar un creixement molt important en l'època de Nadal, sobretot pel que fa a la dotació d'equipaments als barris i de connexió d'alguns barris amb la ciutat.