Respirem arsènic, benzè, cadmi, clor, sulfur d’hidrogen, níquel, monòxid i diòxid de carboni i, fins i tot, plom. Afortunadament, però, la concentració d’aquests elements en l’aire de Girona no supera en cap cas els nivells de risc que fixa la Unió Europea, apunta l’Anuari 2016 de la Qualitat de l’Aire, elaborat per la Generalitat, de manera que no hi ha motius per al pànic ni per a l’alarma, ni molt menys. Compte, però amb un gas que es concentra a les capes més baixes de l’atmosfera: l’O3, l’ozó, un element «incolor, invisible i d’olor agradable» que presenta «un gran poder oxidant» i que res no té a veure amb un altre component químic homònim que s’acostuma a trobar a més altitud i que està «implicat» en el famós «forat de la capa d’ozó».

Informe

Segons l’informe governamental, l’O3 constitueix l’únic component contaminant amb presència excessiva remarcable en l’aire de la província, i això no passa en tot el territori: se’n salva l’Empordà, mentre que el pateixen la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany, la ­Garrotxa, el Ripollès i una part de la Cerdanya (inclosa en la zona de qualitat de l’aire que el Govern denomina Pirineu Oriental). Les diverses estacions de mesura instal·lades a la província per la Direcció General de Qualitat Ambiental han detectat que al llarg dels darrers tres anys la presència d’ozó al cel de Girona ha estat massa elevada (superior als 120 micrograms per metre cúbic que la Unió Europea fixa com a concentració màxima) massa dies al cap de cada exercici.

Superació del límit

L’any passat, per exemple, a la zona definida com a comarques de Girona (és a dir, la província menys l’Empordà i la Cerdanya segons el mapa de qualitat de l’aire), els nivells d’O3 van superar el «valor objectiu per a la protecció de la salut» (els 120 micrograms per metre cúbic de què parla Europa) durant més de 25 dies, període de temps que ja es considera de cert risc. En algun exercici els nivells d’O3 han superat el llindar de risc durant 35 dies en algunes comarques. L’Empordà, en canvi, presenta registres millors: els nivells d’ozó troposfèric detectats a l’estació d’Agullana només van traspassar els 120 micrograms/m3 de mitjana l’hora durant 21 dies (la base que controla la presència d’aquest gas contaminant per a la zona definida com a «comarques de Girona» és al Montseny).

Nivells variables

En aquest context, la Direcció General de Qualitat Ambiental exposa que els nivells d’ozó «són molt variables d’un any a un altre», perquè «la seva formació depèn molt de la meteorologia». És a dir, els anys «més calorosos i amb més radiació solar» presenten registres més elevats. D’altra banda, adverteix l’informe del Govern, «cada any se supera el llindar d’informació en algunes estacions rurals». Això vol dir que la concentració d’O3 en l’aire passa dels 180 micrograms/m3 de promig l’hora; quan això succeeix, les autoritats estan obligades a informar-ne; quan la presència d’aquest gas supera els 240 micrograms/m3 s’ha d’alertar la població, un «fet molt poc freqüent».

Contaminant secundari

En canvi, assenyala l’Anuari 2016, «el valor objectiu per a la protecció de la salut se supera en bona part del territori». L’informe apunta que «no existeixen fonts destacables d’ozó», sinó que és un «contaminant secundari» que es forma a partir d’altres compostos (precursors), com els òxids de nitrogen i els orgànics volàtils «que reaccionen gràcies a la radiació solar». Els nivells d’O3, doncs, augmenten els mesos de primavera i d’estiu.