Diumenge de maig, bon temps i temperatura d'estiu. La fórmula perfecta perquè els carrers de Girona s'omplissin de turistes (i les seves càmeres) amb ganes de visitar Temps de Flors.
«On és el guia?» ja se sentia per la Rambla cap a les dotze del migdia. En aquell moment, molts dels visitants ja recuperaven forces a les terrasses dels bars amb begudes ben fredes. D'altres, i seguint l'horari europeu, ja dinaven per agafar forces per al torn de visita de la tarda. Enmig de tota aquesta gent, els dos turistes que s'havien perdut van trobar els seus companys gràcies al paraigua que portava el seu guia. Després de trobar-se, junts es van dirigir cap a la plaça del Vi, on hi havia el concert que s'hi feia pel Dia Europeu de l'Òpera.
Mentrestant, a la Rambla també, uns músics improvisats entretenien uns quants assedegats que feien cua per obtenir un «cava de flors» que donaven gratis i que va provocar cues semblants a les que es fan als llocs emblemàtics de l'exposició. «Aquest any s'han lluït poc en decorar els ponts» es queixava una dona al pont de Sant Agustí mentre mirava el riu Onyar. Des d'aquest pont, també, uns joves visitants van estar debatent sobre per què la decoració era sobre el Girona FC. «Crec que estan a punt de pujar a Primera» va dir un amic seu, per acabar amb els dubtes del grup.
La riuada de gent era constant però s'acumulava en un lloc concret: la plaça de Sant Feliu, on hi havia diada castellera amb els Marrecs de Salt, els Xics de Granollers i els Xiquets de Reus. «Ens quedarem cuits, aquí» exclamava un marrec mentre esperava per veure aigua. Els espectadors també intentaven superar la calor i es van situar en llocs estratègics de la plaça, on hi havia l'ombra. Alguns d'ells havien trobat la diada per casualitat, d'altres, però, hi havien anat expressament. Aquesta diferència entre el públic es va poder comprovar durant la diada, ja que molts dels inexperts en el món casteller de seguida aplaudien (abans que els enxanetes coronessin el castell) mentre que els habituals de castells demanaven silenci per la importància del moment. Tot i així, tota la plaça esclatava amb la mateixa alegria quan un castell s'aconseguia descarregar i es preocupaven quan un castell feia llenya. «Però com s'ho fan?» exclamaven alguns turistes veient aquelles construccions humanes.
A mesura que va anar avançant la diada van anar arribant més curiosos i els visitants van omplir les escales de l'església de Sant Feliu, convertint-se d'aquesta manera en un complement de la decoració floral que ja hi havia.
Els Marrecs de Salt van aconseguir ficar-se el públic a la butxaca descarregant el seu primer 2 de 8 amb folre de la temporada. La gesta va fer ovacionar la plaça mentre els locals ho celebraven emocionats, com la mateixa enxaneta, que va ser incapaç d'aguantar-se les llàgrimes.
{C}{C}{C}
La diada va seguir les mateixes dinàmiques que es veuen durant Temps de Flors i els castells es van convertir en un altre espai per fotografiar i fer-hi selfies. Així doncs, quan el cap de colla cridava «que es preparin les crosses» també s'anaven preparant tots els mòbils fent que castells i càmeres s'alcessin a la vegada.
Amb el final de l'actuació, la plaça es va anar buidant, mentre que alguns turistes miraven els mapes per decidir quin era el següent número on calia anar.
Molts dels visitants van travessar el pont per anar cap a plaça Independència per a buscar algun lloc on menjar. Un difícil objectiu, ja que la majoria dels bars i restaurants de sota les voltes tenien les taules plenes i algunes cues d'espera. Al carrer Santa Clara també es podien trobar cues, però cues per caminar, ja que la gran quantitat de gent que hi havia feia difícil passejar-hi. En canvi, en el pont de Pedra, uns visitants es feien selfies amb el trenet turístic mentre esperaven que comencés el següent viatge.
Un dels espais del centre que quedaven amagats era el del refugi antiaeri del jardí de la Infància. Allà hi havia en Jordi Vilamitjana, treballador de Temps de Flors, que controlava l'accés al refugi. «Ja us he dit que a baix s'hi estava molt fresc» responia a uns visitants que sortien del refugi mentre un home que esperava afirmava: «Cal entrar aquí per no oblidar les barbaritats de la Guerra Civil». Alguns turistes aprofitaven la cua per mirar la placa explicativa del monument, com la Montserrat Casas. Ella, juntament amb la seva família, visitava Girona per primer cop i afirmava: «M'ho esperava amb més flors, però igualment és molt recomanable venir».
Les gotes que van caure al migdia van espantar alguns turistes i la pluja en va recloure molts en espais tancats. Els més preparats, però, passejaven pels carrers tranquil·lament i sense aglomeracions gràcies als seus paraigües, també de flors.
