Més del 45% dels gironins que es beneficien dels economats socials són menors d'edat, el 40% dels quals tenen menys de 16 anys, i el 70% són famílies amb fills al seu càrrec. El perfil mitjà dels usuaris dels Centres de Distribució d'Aliments (CDA) es correspon amb el d'una família jove, autòctona i amb dos fills.
L'any passat, 26.450 persones de 8.393 famílies van utilitzar algun dels deu CDA de les comarques gironines i més del 36,7% hi acut des de fa 4 anys. Els responsables del projecte calculen que prop del 3,5% de la població gironina ha rebut productes a través d'aquesta xarxa de centres, que es troben a Girona, Salt, Lloret, Santa Coloma de Farners, Roses, Figueres, Olot, Banyoles -aquests tres últims cobreixen la comarca-, Palafrugell i Torroella de Montgrí-subministrant, també, els pobles petits del seu entorn. L'índex de gent que necessita ajuda alimentària puja fins al 5,5% si s'hi afegeixen les persones que recorren a la resta de serveis d'aliments de Càritas, tal com va apuntar l'entitat.
Els CDA, adreçats a persones soles i famílies derivades dels Serveis Socials, Càritas i altres entitats del territori, és una iniciativa de la Generalitat, Dipsalut (Diputació), la Fundació Banc dels Aliments de les comarques de Girona, la Fundació Bancària La Caixa i Càritas Diocesana de Girona, amb la implicació de Consells comarcals i ajuntaments.
Creixement frenat
El balanç de l'activitat de 2016 mostra que, tot i una lleugera disminució d'usuaris respecte del 2015 (26.450 en front de 27.424), l'any passat es van distribuir més cistelles de menjar (112.052 davant de 111.119) perquè les famílies es van atendre més vegades. El gerent dels CDA, Caye Gómez, va destacar que es manté la tendència iniciada el 2014, amb una estabilització del nombre d'usuaris; en els anys anteriors, el creixement era d'un 11 o un 12% anual. Ara bé, Gómez va alertar que la rotació de famílies també s'ha consolidat; és a dir, 1 de 4 deixa el servei cada any gràcies a la millora de les seves condicions de vida, però se n'incorporen de noves amb la mateixa proporció que les que surten -el 27% de famílies s'hi van incorporar el 2016 per primer cop.
Tal com va manifestar la directora de Càritas Diocesana, Dolors Puigdevall, d'aquest fet s'extreu la conclusió que la pobresa s'ha cronificat i que darrere seu hi ha la precarització del mercat laboral. En aquest context, s'espera una repercussió positiva de la Renda Mínima d'Inserció.
Amb l'objectiu de dignificar l'ús dels economats, i dintre del treball per empoderar els seus beneficiaris amb formació i orientació, cadascun fa una aportació econòmica simbòlica que va d'1 (47,6%) a 6 euros (1%). Aquesta depèn de les seves possibilitats i un 38,5% hi va accedir sense donar res, a causa de la manca de recursos. Amb la col·laboració de les famílies, el 2016 es van reunir 87.825,86 euros, el 37,24% dels ingressos d'origen privat.
Entre els objectius dels CDA també hi ha la lluita contra el malbaratament d'aliments, valor que es transmet als usuaris i que es concreta en la donació de productes per part d'empresaris del sector que queden fora de la cadena de distribució alimentària.
Més donacions, menys compra
Respecte a l'origen del menjar que omple les prestatgeries dels economats, el provinent de donacions ha augmentat un 7% respecte del 2015. L'any passat es van invertir 749.560,21 euros en l'adquisició d'aliments, 70.003,29 dels quals amb compres extraordinàries fetes al desembre i que es mantenen com a estoc per a aquest 2017. En general, la compra d'aliments va baixar un 9% en comparació amb 2015 i un 22% si es miren anys anteriors.
El paper dels voluntaris, 212 el 2016, és un altre element destacat de la memòria anual, que hi van dedicar una mitjana de 5 hores setmanals. Ahir es va renovar el conveni pels CDA.
