Les comarques gironines són, en general, una destinació «poc atractiva» per als funcionaris de l'Estat. L'elevat cost de vida i les males comunicacions fan que les places disponibles a Girona no es cobreixin i, a la vegada, els que ja hi són demanen el trasllat a altres punts de l'Estat espanyol tan bon punt s'anuncien convocatòries. Així ho han anat denunciant els diferents sindicats davant la davallada gradual en el nombre de funcionaris a les comarques gironines. De fet, en els últims set anys, els funcionaris «civils» han patit una caiguda del 23,82% en la plantilla de personal, la xifra més alta de tot Catalunya, passant dels 1 .520 funcionaris del 2009 als 1.158 del 2016. És a dir, 362 treballadors menys, segons dades del Govern espanyol. El mateix passa amb els diferents cossos policials.

Aquest descens del personal funcionari de l'Estat, segons els sindicats, afecta els serveis que s'ofereixen al ciutadà (es col·lapsen) i a les condicions laborals dels treballadors. Entre altres mesures, reclamen que hi hagi per a Catalunya un plus de territorialitat, un incentiu econòmic, per venir a treballar com els que ja hi ha al País Basc, Canàries, Madrid, Navarra, Ceuta i Melilla.

Ara, el Comitè de Girona de la Confederació Espanyola de Policia (CEP) ha iniciat una recollida de signatures a través de la plataforma «Change.org» per demanar que es pagui als policies destinats a Girona i a Catalunya un plus de territorialitat de 648 euros, el mateix que ara es paga als agents que es traslladen fins al País Basc.

La petició, que ja ha reunit 455 firmes (d'un total de 500 que esperen recollir), va adreçada al ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i al ministre d'Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro. L'objectiu del plus, segons expliquen des del sindicat, no és per un «interès» econòmic sinó per fer atractiva la destinació, ja que la realitat és que «ningú vol venir a Catalunya», per l'alt cost de vida (similar a la del País Basc, afirmen) i per la situació política. Per això, cal «estabilitzar la plantilla» i «incentivar» l'arribada d'agents amb el plus i fent que els anys de destinació els sumin més punts.

A Girona, el «col·lapse» a la Policia és evident a les oficines per expedir el DNI. Falten uns 30 administratius i els policies han d'assumir la feina, relaten. Posen d'exemple els grups d'investigació a Lloret. A l'estiu, quan els administratius fan vacances, aquests policies han de deixar «d'investigar» i «fer DNI». Unitats clau com el pas fronterer més transitat de l'Estat, el de la Jonquera (on hi pot haver 30 i 35 baixes per trasllat deixant els efectius al 50%), Portbou (ocupació del 30% de la plantilla) o Camprodon (50%), fan que la situació sigui «preocupant» i es pugui arribar al «col·lapse» o a haver de tancar comissaries, recorden.

A més, com passa a l'aeroport del Prat, s'espera «un increment del 100% dels vols» a l'aeroport de Girona, on falten «un 30% dels policies». A Palamós, la temporada de creuers «haurà de ser coberta per policies de Sant Feliu de Guíxols, amb una falta d'efectius del 30%». Tot plegat, repercuteix en el servei al ciutadà i, conclouen, en els policies que han de fer un esforç «extra» i treballar «al 120%».