Empresàries, treballadores i sòcies d'una cooperativa concebuda com a revulsiu de la precarietat laboral. Això últim resumeix l'objectiu de les components d'Avancem Santa Clara, una cooperativa de serveis assistencials, neteja i manteniment, creada fa 7 anys amb el propòsit de generar ocupació per a persones en risc d'exclusió social.
Els orígens s'han de buscar en l'empresa d'economia solidària de Càritas Diocesana de Girona, Ecosol, i en la impossibilitat de trobar una feina al mercat laboral normalitzat. Aquest fet va impulsar un projecte que aposta per la competitivitat i la qualitat, combinant la lògica empresarial amb la «sensibilitat interna».
Càritas va promoure la creació de la Cooperativa Avancem Santa Clara després de comprovar que, quan deixaven l'empresa d'inserció, moltes persones es veien obligades a tornar a l'economia submergida. «I això no té cap sentit, era el cercle que volíem trencar», subratlla la gerent d'Ecosol i mentora del projecte, Anna Güell. Per això, remarca que els contractes es formalitzen «amb tots els drets i deures». Així com també que incideixen en la sensibilització de les famílies, clientes del treball a domicili, perquè prenguin consciència de la importància de donar d'alta els treballadors a la Seguretat Social.
El projecte explota les possibilitats que una cooperativa ofereix als seus integrants, que Güell sintetitza en rebaixar costos, vetllar per la formació continuada, sumar, compartir i superar les limitacions d'altres models. Ella mateixa explica que, tenint en compte que la majoria de contractes són temporals, un avantatge de la cooperativa és cobrar l'atur en els períodes sense feina. «Aquest és el valor afegit, el paraigües del grup, de posar en valor la professió i de permetre el creixement professional de la persona, amb una cobertura més estable» -resumeix la gerent d'Ecosol.
La responsable de la Cooperativa Avancem Santa Clara, Ivon Maritza, és una de les seves sòcies fundadores i, ara, l'encarregada d'acompanyar els treballadors -associats o no- en els processos d'adaptació a la feina. Com la resta de promotores, portava tres anys a l'empresa d'inserció.
El pas de treballador a soci
«Ser soci cooperativista implica assumir més responsabilitats que si ets un treballador per compte d'un altre», diu Maritza, per a qui el repte és superar «el respecte que encara provoca a la classe treballadora prendre les regnes del teu propi futur professional». «Incorporar-s'hi ha de ser una decisió conscient i -explica- la lluita perquè s'hi afegeixin més sòcies és dura». Però, tot i aquestes dificultats, opina que les cooperatives responen a l'intent «de crear altres mètodes de treball; perquè, ara mateix, l'economia no ens està deixant una altra oportunitat».
En l'actualitat, totes les integrants de la cooperativa són «dones caps de família», encara que també hi ha hagut homes. Güell lamenta la dificultat de trencar l'estereotip que identifica l'atenció a persones amb les dones i diu que a la borsa de treball de l'empresa d'inserció de Càritas hi ha un 10% d'homes interessats en el sector de la cura a domicili, però «també ens trobem amb la barrera de les famílies, que si és per atendre una dona no accepten un home».
Maritza concreta que el perfil dels cooperativistes és el de «persones que pateixen risc d'exclusió social, que potser han finalitzat processos d'inserció o estan fent alguna formació en àmbit social». La seva filosofia, afirma, és que «qualsevol persona a qualsevol edat té dret a treballar, a guanyar-se la vida de la millor manera».
Castigats pels embargaments
Aprofundint en aquesta característica, Anna Güell afegeix que les persones «amb feina» que no arriben a final de mes i recorren als projectes de Càritas són majoritàriament «caps de família que provenen de tot aquest procés malaurat que ens ha deixat la crisi, amb una gran càrrega d'embargaments». Subratlla que, a més d'optar a categories laborals baixes, «estan condemnats a què la seva renda disponible sigui el salari mínim interprofessional perquè tota la resta se'ls en va en embargaments, per la quantitat de deute que tenen acumulat».
En aquests moments, deu persones treballen a Avancem Santa Clara, amb el suport d'un servei de voluntariat en l'àmbit administratiu. La cooperativa es manté amb els propis guanys, que «es reinverteixen en l'empresa i en contractar més gent i professionalitzar la que ja tenim» -diu Maritza. I pel que fa a funcionament, aposten per la formació, tant amb els programes de Càritas com amb un acord de col·laboració amb l'Equip de Recerca i Qualitat de Vida de la Universitat de Girona.
Les famílies són la seva clientela principal, sobretot fills amb pares que comencen a tenir problemes de salut i a perdre l'autonomia. Gent que necessita un primer suport per atendre algun familiar amb problemes de salut, de manera que pugui continuar a casa; aquest és «el nínxol de mercat més important de la cooperativa», afirma Güell. I avança que, després d'un any i mig d'experiència amb el servei de repartidors d'Ecosol, han vist la possibilitat d'ampliar les oportunitats d'ocupació amb el sector de la missatgeria, «perquè està format majoritàriament per autònoms, amb molta rotació i dificultats laborals». Per aquí passarà, amb tota probabilitat, la futura expansió de la cooperativa.
