L'Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, amb seu al Centre de Visitants del Gironès (Sarrià de Ter), treballa, des d'aquest any, per convertir-se en referent de l'economia social. El servei s'emmarca en la xarxa de 10 equipaments similars que el Departament de Treball, Afers Socials i Família ha impulsat a Catalunya.

Els seus destinataris són particulars, empreses, cooperatives i societats laborals que necessitin suport, assessorament o informació per crear o enfortir un projecte d'economia social i cooperatiu. Però també alumnat i docents d'FP i Universitat, als quals descobreixen els models cooperatius.

Aquest centre està coordinat per l'agrupació ACGI, que aglutina 24 entitats del tercer sector, institucions, administracions i cooperatives del territori. A partir d'una subvenció de la Generalitat -de moment, per aquest any-, treballen en xarxa amb organitzacions de diferents característiques, dimensions i necessitats, per assolir uns objectius que, en definitiva, impliquen augmentar el pes de les cooperatives a Girona. Compartir i crear sinèrgies entre elles és una de les fortaleses del projecte.

En els primers mesos d'activitat, l'Ateneu Cooperatiu Terres Gironines ha tingut 132 participants, ha ofert acompanyament a 4 associacions i a 32 persones emprenedores, per les que ha fet 3 tallers; i 6 més per a estudiants d'FP o Universitat; a més d'organitzar 13 taules de treball amb docents; un altre taller per a empreses en fase de tancament o jubilació i 2 suports per aquest mateix motiu.

Dues tècniques hi treballen a jornada completa, Maite Esteve i la coordinadora i responsable de l'àrea d'emprenedoria, Noemí Ruger; al seu costat hi ha dues treballadores més, una assessora en transformació d'entitats i una altra de la fundació que coordina el projecte, Gentis.

El punt d'inflexió de la crisi

Per a aquestes professionals, la crisi i l'impuls del cooperativisme mantenen una estreta relació. Esteve afirma que «la crisi ha marcat un abans i un després; l'atur creix de manera espectacular i aquesta és, sens dubte, una manera d'autoocupació». Ruger hi afegeix que «les empreses que més han resistit eren cooperatives o societats laborals, en les que els treballadors estan implicats no només econòmicament sinó també a nivell de consciència». Perquè «els valors» són el tret distintiu de les cooperatives -ressalta Esteve-, basades en la gestió democràtica i en les quals prima «l'interès comú».

Amb una experiència d'anys en emprenedoria, Noemí Ruger opina que l'auge de les cooperatives és «una tendència natural», emmarcada en un «canvi cultural»; una realitat que, com apunta la seva companya, ara ha trobat empara política i administrativa.

La sensibilització és una part essencial de la seva feina, que té com a objectiu fer veure el potencial de les cooperatives com una alternativa econòmica a l'emprenedoria convencional, amb forta càrrega social. Noemí Ruger explica que, per ara, el perfil majoritari que han atès va d'un extrem «força jove», fins a 40 anys, a un altre de «gent gran a punt de jubilar-se, amb molta formació, que coneixen de sobres les cooperatives i volen un projecte comú per al desenvolupament local de la seva zona».