La Sindicatura de Comptes de l'organisme autònom Xarxa Local de Municipis (Xaloc) de la Diputació de Girona corresponent a l'exercici 2013 i en el qual qüestiona diferents contractacions després de detectar deficiències en alguns processos.

Xaloc gestiona els tributs dels ens locals que tenen delegades les competències (129 dels 221 ajuntaments el 2013). En general, segons la Sindicatura, els comptes de l'any 2013 «expressen en tots els aspectes significatius la imatge fidel del patrimoni i de la situació financera de Xaloc» i «dels resultats i la liquidació pressupostària». Amb tot, detalla 17 «observacions» significatives on qüestiona aspectes de la gestió economicofinancera, tributària, de despeses de personal i contractació administrativa i que, després de les al·legacions de Xaloc, han quedat en 16 i que «caldria esmenar».

En l'apartat de la contractació administrativa, detecta diversos incompliments. Per exemple, en el contracte del servei de vigilància i seguretat a les oficines de Xaloc «es va comunicar per carta a un licitador que la seva empresa havia obtingut la millor puntuació en la valoració dels criteris d'adjudicació» requerint-li que presentés documentació i que «constituís la garantia definitiva». «Tot això es va produir abans que la Mesa de Contractació fes la proposta d'adjudicació a l'òrgan de contractació». Xaloc va al·legar que era un «error administratiu» però «no alterava el resultat de les ofertes presentades ni va causar perjudici a cap dels licitadors».

En altres contractes es van detectar «incidències» amb els objectes dels contractes, imports, dates o tipus de contractes que «suposen un incompliment» de la llei de contractes i «es considera que hi ha hagut un fraccionament indegut de contracte». També es detecten modificacions en l'execució d'un contracte d'obres d'adequació de les plantes d'oficines i espais comuns de Xaloc que són «una modificació substancial del contracte» i «s'haurien d'haver licitat». Finalment, «en cap dels expedients fiscalitzats s'ha pogut comprovar si es va inserir publicitat de l'adjudicació en el perfil del contractant». Xaloc va al·legar que es va publicar al perfil del contractant a Internet i no en format paper. A banda, diu l'informe, «en un contracte no es va fer la fiscalització prèvia de l'aprovació de la despesa» i en altres dos «no es va constituir la garantia definitiva ni se'n va justificar l'exempció».

Pel que fa a despeses de personal, en el nomenament d'un funcionari interí i de 5 laborals temporals «no s'acredita de forma concreta l'existència d'una necessitat urgent i inajornable per fer-ho, si bé sembla que s'hauria pogut acreditar a partir dels arguments exposats per justificar altres nomenaments i contractacions o a partir de justificacions aportades posteriorment». En un conveni amb el Consell del Ripollès per l'adscripció de 5 empleats «es torba a faltar una major concreció dels àmbits en què Xaloc ha de passar a prestar la funció genèrica d'assistència jurídica administrativa i economicofinancera».

Sobre gestió tributària, es detecten casos com treballadors que figuren al registre d'usuaris del programa de gestió tributària que ja no treballaven a Xaloc, encara que ja no tenien accés general a la xarxa informàtica. Xaloc va al·legar que quan plega un treballador s'eliminen tot els accessos a la xarxa malgrat que el registre d'usuari encara no hagi estat «depurat».

També en dos ajuntaments «no es giren els rebuts d'IBI d'immobles de l'Incasòl. Segons els convenis «s'estableix una subvenció a favor de l'Incasòl per l'import dels impostos que es graven els terrenys». Per a la Sindicatura, «si els ajuntaments volen subvencionar» aquests impostos, «s'haurien d'emetre els rebuts», llavors l'Incasòl els hauria de pagar i, un cop justificats «l'Ajuntament hauria de subvencionar l'import pagat».

En un altre cas, es detecta «manca de justificació» quan no es tira endavant una subhasta quan l'immoble té càrregues prèvies que fan poc viable recuperar el cost o dels motius pels quals es consideren prescrits o fallits diversos deutes i es cancel·len els rebuts». En altres casos «el programa informàtic calcula de forma errònia el període voluntari de pagament de les multes i s'allarga entre 5 i 15 dies» o bé en dos casos més «s'ha aturat la provisió de constrenyiment» per uns motius no previstos a la llei tributària.

L'informe inclou les al·legacions de Xaloc, algunes s'han tingut en compte i s'ha modificat puntualment l'informe i la resta no s'ha alterat perquè eren «explicacions que confirmen la situació» o «no es comparteixen els judicis».

L'informe, que es pot consultar al web de la Sindicatura, fiscalitza l'any 2013. Precisament, el 14 de febrer d'aquell any va esclatar el Cas Manga, on es va detenir el llavors president del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, i, entre altres, es va escorcollar el servei de recaptació de Xaloc.