En els darrers deu anys s'han registrat més de 7.300 diagnòstics de demència a les comarques gironines, més de la meitat dels quals són d'Alzheimer. El Registre de Demències de Girona, el dispositiu de vigilància epidemiològica que registra els casos detectats als hospitals gironins, ha arribat al seu desè aniversari amb 7.357 diagnòstics, el que representa gairebé 7 diagnòstics per cada miler de persones de més de 64 anys cada any.

Si en el seu primer any de funcionament, el 2007, es van comptabilitzar uns 600 casos, el 2016 el registre en va sumar 822. L'augment de casos, apunta el doctor Josep Garre, coordinador del registre, es deu al progressiu envelliment de la població, una tendència que anirà a l'alça en els pròxims anys.

Respecte als subtipus de demència, el més freqüent amb diferència és la malaltia d'Alzheimer, que representa el 55% dels casos, seguit de la demència degenerativa amb component vascular (14,1%) i la demència vascular (6,4); la demència associada a la malaltia de Parkinson suposa un 3% dels casos. A diferència d'altres estudis, el Registre de Girona permet estimar la incidència de demències de baixa freqüència, sobre les quals hi ha dificultats de tenir informació.

La mitjana d'edat de les persones inscrites al registre és de 80 anys i el 62% dels casos són dones, mentre que només un 4% tenien menys de 65 anys en el moment del diagnòstic. En un de cada quatre casos hi havia antecedents familiars de demència i en el 21%, antecedents personals de depressió. A més, la presència de factors de risc cardiovasculars és alta entre aquests pacients, ja que el 60% tenen hipertensió arterial, el 35% colesterol i el 22%, diabetis.

La gravetat de la malaltia en el moment de detectar-la era lleu en el 60% dels casos i el temps promig entre l'inici dels símptomes i el diagnòstic clínic és de 2,6 anys, per això els professionals recomanen estar alerta als signes que es presenten en les primeres etapes, ja que és quan les medicacions que es fan servir actualment són més efectives.

«Fins fa pocs anys el tractament se centrava en el símptomes, ara treballem per intentar aturar la progressió de la malaltia, per això un dels reptes és identificar el malalt en la fase més precoç», indica el doctor Antoni Turon, coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius de l'IAS.

Els especialistes, que ahir es van reunir a Girona en una jornada per abordar els deu anys del Registre, destaquen la bona coordinació entre els professionals sanitaris, tant dels diferents hospitals com de l'atenció primària. De fet, el 80% dels casos del registre venien derivats dels CAP.