El mes que ve culminarà un altre procés a Catalunya, que va arrencar fa tres anys i que no peca, precisament, de falta d'ambició: la iniciativa ciutadana per la Reforma Horària, que proposa un canvi organitzatiu transversal del teixit empresarial i de l'administració amb l'objectiu d'incrementar els nivells de salut i felicitat de la societat. En un acte solemne que encara no té la data concretada, institucions, partits i agents socials i econòmics es comprometran per escrit a maldar per fer possible, d'una vegada per totes, el canvi d'horaris en un país que, com assenyala l'empresari gironí Xevi Montoya, membre de la Xarxa Gironina per la Reforma Horària, nascuda fa un any, «va al revés del món».
Avançar l'entrada a la feina i dels àpats per plegar abans i rendir més a l'oficina, a la fàbrica, al taller o al laboratori per fer, així, que l'economia de tot un país sigui més competitiva és, molt resumidament, la fórmula que proposen els experts de la Reforma Horària. Avisen, però, que serà un procés llarg i que, com acostuma a passar amb els reptes ambiciosos, anirà per barris. Proposen, en certa manera, un retorn als orígens, a èpoques anteriors a allò que Montoya defineix com «la nit fosca del franquisme»; és a dir: entrar a les vuit a treballar; dinar a la una en punt i amb mitja hora com a molt i plegar a les cinc. A l'octubre, la iniciativa ciutadana per la Reforma Horària deixarà el projecte en mans del Pacte Nacional. Es tancarà un cicle per obrir-ne un altre. D'avui i fins diumenge se celebra al Principat la Setmana dels Horaris, que a Girona programa, demà, de tres a quatre de la tarda, la conferència L'impacte de la son, al Centre Cultural La Mercè i a càrrec de Javier Albares.
Playbrand és una consultora gironina amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG que ofereix serveis d'estratègia digital. Amb una plantilla de tretze treballadors la majoria dels quals són molt joves -la mitjana d'edat se situa en els 28 anys- l'empresa ha apostat fort per aplicar els principis que pregona la reforma horària en el dia a dia dels socis -Montoya n'és un; David Martí, l'altre- i dels treballadors. A Playbrand, explica el primer, «s'entra a les vuit i es marxa a les cinc; es dina a la una, sovint a l'oficina [disposen d'una sala adaptada] i en mitja hora». Amb els canvis, ha millorat la productivitat de l'empresa? «Sí», assevera Xavier Montoya. S'hi treballa més a gust? «Segur», afegeix.
«El model que havíem vist»
«Abans -assenyala aquest empresari- potser ni jo mateix venia prou content a treballar». En els inicis, explica, «vam aplicar el model que havíem vist a casa: horari d'oficina, un munt d'hores davant de l'ordinador sovint improductives, celebració de reunions sense sentit, dinars que s'allargaven...». De fa uns mesos, l'empresa ha canviat «el xip» i, amb uns horaris més racionals, «la productivitat ha millorat» i el personal acudeix a treballar «molt més motivat».
L'Anna Montalt és l'empleada més «veterana» de Playbrand; fa nou anys que hi és i, de fa uns mesos, és mare d'una nena. Admet que amb el canvi d'horaris treballa «més a gust». Abans de ser mare plegava a les cinc de la tarda; ara fa jornada reduïda i se'n va a les dues. Comença a les vuit i, com de costum, dina a la sala que la consultoria també utilitza per fer-hi reunions i videoconferències. «Amb l'horari partit anava a casa a dinar», recorda; ho feia «sola» i disposava «d'una hora i mitja». Era «massa temps», conclou. Ara amb trenta minuts en fa prou i aprofita l'estona per «fer-la petar amb els companys». De feina? «No, normalment parlem de les nostres coses».
Un 6,5% més productius
Un treball de final de grau dels estudiants d'Administració i Direcció d'Empreses Beatriz Labrador i Vicente Ozáez sobre L'impacte de la reforma horària situa l'increment de la productivitat estimat en l'àmbit «econòmic i empresarial» en el 6,5%. A banda d'això, la racionalització dels horaris, sostenen, contribueix a la millora del «clima laboral»; a la «reducció de l'absentisme»; a un increment de la «creativitat i la innovació»; a la «retenció del talent»; a un «millor posicionament de la marca corporativa» i a una «millora de les capacitats dels treballadors».
Experiències com la que els responsables de Playbrand han posat en pràctica a l'empresa es poden aplicar fàcilment a d'altres organitzacions? «Vivim en un país on les coses van a la contra en aquest sentit», assevera Xavier Montoya, que admet que en una companyia del sector digital «és més fàcil nedar a contra corrent que en una altra d'un altre sector». A Espanya, «on les coses són diferents a la resta del món», les «coses es podrien canviar; ara, moure-ho és un desafiament molt bèstia», sosté aquest empresari.
- T'agradaria adoptar la reformar horària al teu lloc de treball?
