ls tabús i els falsos mites que planen sobre la sexualitat de les persones amb discapacitat, ja sigui física, psíquica o mental, s'esvaneixen quan en parlen persones coneixedores de causa. I això és el que passar ahir en la primera jornada sobre aquest tema a Girona, en la que es va reivindicar la llibertat sexual d'un col·lectiu que sol veure's privat d'aquest dret.
L'interès per un assumpte oblidat a l'esfera pública va quedar clar amb el ple absolut de la convocatòria: prop de 140 persones, majoritàriament infermeres, treballadores socials, psicòlogues, terapeutes i cuidadores o familiars -mostra del predomini femení en l'àmbit social-, però també gironins amb diversitat funcional. A l'inici, el president de Mifas, Albert Carbonell va explicar que van haver de tancar les inscripcions.
A la banda dels ponents hi havia la gerent i el president de l'associació Tandem Team, la psicòloga Maria Clemente i Francesc Granja, ideòlegs d'un projecte iniciat fa tres anys i mig que tracta la sexualitat de manera integral i com a una necessitat bàsica. Clemente va aclarir que conceben l'acompanyament íntim com «un recurs més» i que, a banda d'oferir respostes a les necessitats d'unes persones «en situació de desigualtat, vulnerabilitat i pèrdua de la dignitat», treballen per trencar tòpics, com «creure que per tenir una diversitat funcional no es pot tenir sexe o parella».
«Explorar una altra sexualitat»
Francesc Granja, en cadira de rodes a causa d'un accident, va defensar la importància de «dir les coses pel seu nom» i va compartir amb els assistents el seu procés per «explorar una altra sexualitat»; remarcant que aquest àmbit equival a la suma d'elements físics, psicològics i socials. El president de Tandem Team va lamentar que la pràctica diària dels centres mèdics i assistencials vulneri el dret a la privacitat i la intimitat que la Llei de Serveis socials reconeix per a les persones amb discapacitat. Amb l'única excepció, va aclarir, de quan se sospita que són víctimes d'abusos o de maltractaments. Granja va reclamar preparació per als professionals sociosanitaris, «que -va dir- haurien d'estar formats en sexualitat, respectar la intimitat i deixar de banda les seves creences».
Aquests principis es troben en l'origen d'un projecte que inclou la figura de les acompanyants íntimes, que Clemente va distingir de les treballadores del sexe perquè elles reben una formació específica i perquè la seva motivació no és econòmica -tot i que estableixen un preu-, sinó que té a veure amb la recerca del «creixement personal» o d'una experiència vital. Pel que fa a la formació, la gerent va incidir en què coneixen i saben com reaccionar davant els condicionants propis de cada discapacitat. Els responsables de Tandem Team van aclarir que el femení utilitzat per descriure l'activitat reflecteix la realitat social i que, fins ara, les demandes d'usuàries representen el 10%.
La jornada també va posar de manifest l'existència d'altres models com el de l'assistent sexual, una professió que no està regulada però tampoc prohibida i que ajuda a superar les limitacions físiques perquè una persona pugui satisfer les seves necessitats sexuals. En aquest cas, Clemente va afegir que «l'assistent no hi participa amb el seu cos mentre que l'acompanyant íntim sí, amb límits o sense».
