Des d'en fa cinc, cada any Catalunya guanya un milió de turistes: en números rodons, el 2016 en van venir 18, dels quals Girona en va acollir cinc, i el 2017 tancarà per sobre dels 19, un altre rècord. Les dades les va aportar dijous a la nit del Nits (acrònim de Nits Innovació Tecnologia i Societat, un espai de debat impulsat per Playbrand) el geògraf, turistòleg, professor i investigador de la UdG José Antonio Donaire. En un ambient més tropical que mediterrani, interpel·lat per la «turismofòbia», una tendència que la ciutat de Girona comença a importar de Barcelona, on l'aversió al visitant compta amb una legió creixent d'adeptes, Donaire va respondre: «s'acusa al turisme de provocar efectes dels quals no n'és la causa». Ras i curt; clar i català. «Per exemple -un bon orador sempre recorre al cas que confirma la norma- se l'acusa de la destrucció del comerç tradicional», un problema que el turistòleg atribueix a una tendència d'abast planetari, la «globalització». La «millor manera» de mantenir amb vida la botiga del barri, va exposar, és «anant-hi a comprar». Això no obstant, Donaire veu que l'estratègia de «quants més [turistes] millor» s'apropa al «límit»; a Catalunya, i a Girona, defensa, «ens hem de plantar». En el cas de la capital dels quatre rius, el gran repte el planteja «la concentració excessiva de viatgers en una part de la ciutat», el Barri Vell. Un problema que també pateix, a escala més gran, Barcelona, una «ciutat global» que el 1991 només va rebre 400.000 turistes, mentre el 2016 n'assimilava 8,3 milions. Ara, «ser global té costos i no s'hi val a obrir-se per tancar-se després», va argumentar l'expert. Un advertiment, un consell, que fa extensible, amb matisos (el tamany en ocasions importa), a Girona.
Però debats com aquest, per molt roents que siguin, Jose Antonio Donaire els considera superats, perquè el concepte clàssic de «turisme» ha mort. Ergo això ja no va d'occidentals que col·leccionen destinacions per fer més interessants les seves biografies i prou. Ha esclatat el «Big Bang», diu: del 2.000 al 2030 (la previsió per a llavors és que 1.300 milions de persones viatgin pel món) hi haurà hagut més turistes que des del 2.000 i fins als inicis d'aquest fenomen. La irrupció d'asiàtics, d'africans i de viatgers procedents de l'Orient Mitjà pulveritzarà tots els registres en un món rendit a la «hipermobilitat». Homes i dones de negocis; estudiants; amants dels concerts en directe, del teatre, de les exposicions d'art i de les curses de fons; devots d'una creença i fidels d'una religió, i familiars d'expatriats són els nous perfils no-turístics que relegaran l'oci a la cua de la llista de motivacions viatgeres i que es desplaçaran a destinacions que «ja no seran destinacions», sinó «organismes ocupats» (sic) per «usuaris temporals» que hi poden passar un dia, un mes, uns anys o tota una vida. I en aquest context tan summament revolucionat, no estar ben connectat comportarà la mort sobtada. «Ja no ens podem limitar al gironisme parroquià», sosté Donaire que, a mode de segon exemple recorda que el web de Londres ven París com una ciutat situada a poques hores en tren. Girona, defensa, ha de ser un « hub turístic» (per què no vendre Port Aventura?) que aposti per la «innovació i la creativitat»; un «ecosistema innovador». I punt.
