El tram dels entrebancs. Així es podria titular la història que testifica el progrés de les obres de desdoblament de la carretera que enllaça Medinyà i Orriols, l'N-II. Tot va començar un any després de les Olimpíades de Barcelona, el 1993, quan Josep Borrell va proposar convertir la vella carretera de l'N-II en una autovia. Allà ja es van donar els primers símptomes de retard i saturació, ja que fins el 2009 no es va adjudicar el projecte per desdoblar el tram de Medinyà a Orriols. Un segment de poc més de tres quilòmetres de longitud amb un pressupost per al doble carril de 16,78 milions d'euros.
El febrer del 2010, una vegada acabats els treballs de desforestació, van començar les obres per al desdoblament, amb la previsió d'estar analitzades en 20 mesos. Només era una simple previsió.
El primer calvari va arribar cinc mesos després, el juliol del 2010, quan el llavors ministre de Foment, José Blanco, va decidir abandonar aquest tram per una retallada del Govern en inversió d'infraestructures. Aquest era l'únic pas de l'N-II que es mantenia viu, en obres, ja que la resta de trams estaven paralitzats (Tordera-Maçanet, Maçanet-Sils, Sils-Caldes i la Jonquera), menys el de Caldes-Fornells que ja estava acabat i operatiu.
Les màquines que treballaven per fer la nova autovia de dos carrils per banda van abandonar d'un dia per l'altre els terrenys deixant-los ben empantanegats. I així es van quedar durant cinc anys.
El 2013, el Ministeri de Foment va mostrar el seu interès de reprendre la seva relació amb l'N-II anunciant en diverses ocasions aquest propòsit. Moviments que no es van formalitzar fins al desembre del 2014 quan el Govern espanyol va acordar l'adjudicació de la construcció del doble carril entre Medinyà i Orriols, amb un pressupost (amb impostos) d'11,85 milions d'euros, a la UTE formada per M.J. Grúas i Vías Construcciones, que es va considerar «l'oferta més avantatjosa».
Un acord, però, que es va formalitzar cinc mesos més tard, el maig del 2015, i amb un projecte modificat on ja no es feia una carretera nova, sinó que se seguirà el traçat actual. Els veïns i usuaris de la via van respirar alleugerits pensant que les obres començarien «imminentment», tal com havia assegurat el govern. Però no, a l'estiu van començar les obres d'una forma molt lenta i intermitent i no va ser fins al maig del 2016, un any més tard, quan les obres van agafar continuïtat a un ritme més o menys constant... fins ara.
