Ahir, 28 de juny de 2017, amb la ressaca de la revetlla de Sant Joan encara no ben bé superada, era dia de mals de panxa per a 2.808 aspirants a universitaris gironins: tocava conèixer les notes de la selectivitat. A mig matí Twitter ja bullia de comentaris contra el nou enemic públic número u: el filòsof John Locke (1632-1704), en el vessant d'empirista, el «culpable» de tots els mals de post-adolescents a les portes d'entrar a l'acadèmia. Juntament amb Friedreich Nietzsche (1844-1900), era un dels dos autors protagonistes de la prova de Filosofia. «Un 4,5, oleeee»; «la presa de pèl amb Locke ha estat heavy»; «he tret un 6,5 i m'ha anat molt pitjor del que m'esperava», són alguns dels comentaris que volaven per la xarxa a tota velocitat. I darrere del pensador britànic van començar a rebre els jutges, els correctors dels exàmens. «Us heu carregat la meitat dels estudiants amb la correcció», els etzibaven en línia.
Xavier Serra, professor de Filosofia a l'institut Salvador Espriu de Salt, ha revisat unes 180 proves aquests dies; ha posat «deus» i també «dosos i tresos», però no té la impressió d'haver estat més dur que en altres convocatòries (avui l'estadística oficial confirmarà o desmentirà el desastre). Tot i que en aparença l'opció de Locke podia semblar més assequible que la de Nietzsche, exposa, la realitat és que el text del filòsof britànic Assaig sobre l'enteniment humà «exigia a l'alumne un molt bon nivell de comprensió i de preparació». Serra atribueix a una «excessiva autosuficiència» la frustració de les expectatives dels examinats que no han sortit del test airosos. «L'opció [A] de Locke tenia aparença de facilitat», sosté Mercè Balcells, professora a l'institut Narcís Xifra i correctora en les proves d'accés a la Universitat. Afegeix que «Nietzsche oferia als alumnes més opcions de lluir-se» i nega haver estat «més exigent» que en altres anys. «Mai no havia posat tants deus com en aquesta ocasió», afirma. La gran majoria, però, han anat a parar a estudiants que van optar per La genealogia de la moral de Nietzsche, aclareix.
Oriol Ponsatí-Murlà, doctor en Filosofia, professor de la matèria a la UdG i corrector en la selectivitat, coincideix en que «el text de Locke era més difícil»; i probablement, diu, bona part dels estudiants que el van escollir van cometre un «error en l'avaluació de la dificultat» del text. Als disconformes amb la nota els recorda que els sistema «és molt garantista» i els brinda l'oportunitat d'una segona revisió. Esther Vilalta, de l'institut de Cassà de la Selva, nega la major: «els correctors hem fet tot el que hem pogut i el màxim de generosos possible».
