La pobresa lligada a l'ocupació laboral és un concepte nou fruit de la crisi, tal com afirma l'economista gironí Josep Anguera, qui alerta que ara hi ha gairebé el mateix nombre de persones a l'atur que treballant i amb una precarietat econòmica greu. Per capgirar aquesta realitat, denunciada per les principals entitats socials gironines, Anguera veu imprescindible canviar el model productiu i empresarial basat en la mà d'obra barata. I, per fer-ho, reclama un lideratge real dels governs català, espanyol i europeu.

El doctor Josep Anguera és professor de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, i va ser sotsdirector general d'Ocupació de la Generalitat i director del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) a Girona. A partir del seu coneixement, assenyala el turisme, el comerç i la construcció com «els sectors professionals gironins més afectats per la pobresa dels treballadors».

El sou, el marge de l'empresariat

Des del punt de vista macroeconòmic, Anguera està d'acord que s'està sortint de la crisi -tot i les «xifres bestials» de l'atur-, però lamenta que «s'hagi optat per línies d'activitat productiva de poc valor afegit»; perquè això «vol dir salaris baixos i precarietat laboral, i implica gent que no pot consumir». Un camí en el qual adverteix que «sempre ens guanyaran els països amb menys protecció social i del medi ambient», una competència que farà reclamar més reformes laborals a l'empresariat perquè, segons l'expert, «el poc marge de maniobra que tenen és per la banda dels salaris».

Josep Anguera especifica que el concepte de treballadors pobres es visualitza a partir del 2011 i s'està normalitzant, fet pel qual denuncia que «és absolutament escandalós que hi hagi una xifra tan gran de treballadors amb contracte i ingressos per sota del llindar de la pobresa quan, abans, tenir feina era sinònim d'una vida digna». «Però aquell binomi treball-benestar s'ha trencat i ara hi ha gent que cobra menys treballant que amb la prestació del subsidi de l'atur, cosa que té una repercussió directa en les pensions», avisa el professor de la UdG.

En la seva opinió, tots aquests «són passos cap a la renda garantida universal perquè el mercat laboral és incapaç de cobrir les necessitats». Un context en el qual considera que redistribuir els ingressos és «un pas endavant per evitar el col·lapse del sistema perquè, si no, qui comprarà?». Per reforçar la seva tesi, es refereix a un estudi que situa en 1.251 ? mensuals els diners per viure amb dignitat a Barcelona, una xifra que ell deixa en 1.200 pel que fa a Girona.

Destacar en el mercat global

Per a Anguera, cal «atacar les causes del problema i fer una política industrial i econòmica que incentivi el canvi de model empresarial, amb diners i seriositat institucional, perquè hi hagi més llocs de treball qualificats»; així com perquè es creïn empreses noves i s'eviti la fuga de cervells. L'economista subratlla que la reconversió passa per identificar «allò en què podem ser bons dintre del mercat global i posar-nos-hi», que a Catalunya creu que són els mons cultural, esportiu o del servei a les persones i la sanitat.

La transformació que reivindica també comporta un canvi de mentalitat per adaptar els estudis a les necessitats del mercat laboral perquè, tal com assenyala, «no ens falten enginyers, advocats o metges sinó el grau intermig». Per això, avança que la seva facultat està treballant en un nou grau de tres anys d'Estudis empresarials per a la petitja i mitjana empresa.

Ara bé, Anguera admet que aquest procés de reconversió «té una part negativa» perquè «tota una sèrie de llocs de treball de baixa qualitat desapareixeran».

Pobresa cronificada

Les entitats socials que treballen a les comarques de girona han coincidit en tots els seus últims balanços d´activitat, difosos entre maig i juny, que la pobresa s´ha cronificat i que ja no es tracta d´un fenomen directament relacionat amb l´atur perquè afecta persones amb feina.

Taller de bicicletes de la seva empresa solidària Ecosol | Foto: Aniol Resclosa

Les organitzacions apunten a una mateixa raó: la precarietat dels contractes laborals, molts d´ells temporals i amb sous baixos. Aquest és un diagnòstic compartit pels darrers anuaris de la Creu Roja, el Banc dels Aliments, Càritas Diocesana (a la foto, el taller de bicicletes de la seva empresa solidària, Ecosol) o la fundació SER.GI, associacions sense ànim de lucre que treballen amb els col·lectius més vulnerables.