Agissa és l'acrònim de l'empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. Es tracta d'una societat mercantil amb capital privat (majoritari) i capital públic (minoritari) constituïda fa temps. Pel seu consell d'administració han passat persones distintes amb funcions representatives igualment diferents, tant pel que fa a les empreses privades (entre les quals, Aigües de Barcelona), com pel que fa a les corporacions municipals dels tres municipis esmentats. Des de fa uns quants mesos i alguns més, el Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Girona porta sengles denúncies presentades contra el seu antic conseller delegat i el seu successor en el càrrec i antic director tècnic per la comissió de presumptes delictes. Pel que he llegit, es diu que ambdós han portar a terme una gestió que ha donat rèdit al sector privat en detriment del sector públic. La defensa nega l'existència d'il·lícits penals.

Aquesta instrucció judicial amb seu a Girona va pujar de nivell quan el Jutjat d'Instrucció número 1 del Vendrell, el titular del qual és el magistrat Josep Bosch -prou conegut per instruir diversos casos de corrupció al voltant del famós 3%, el quals s'haurien donat quan Artur Mas va prenre el control de CDC i d'aquí la imputació del seu antic gerent i exconseller Germà Gordó- remet al seu col·lega gironí un demolidor informe d'Hisenda relatiu al procediment emprat per renovar la concessió a Agissa, segons va publicar El Confidencial el dia 16 de juny. Segons aquest diari digital, el qual reproduïa segments de l'esmentat informe, existia prou documentació - auditories, entre d'altres- i converses telefòniques gravades sota empara judicial, com per concloure que els responsables dels tres ajuntaments - Girona, Salt i Sarrià de Ter- no només havien deixat d'exercir les seves funcions de control, sinó que endemés tenien coneixement de les irregularitats/presumptes delictes portats a terme.

Diari de Girona ens n'ha anat informant des que la CUP presentà la denúncia l'any 2016. Ho ha fet amb la prudència que el cas aconsella i amb l'obligat rigor periodístic. Així ens hem assabentat que tant intervenció com secretaria de l'Ajuntament de Girona havien elaborat sengles informes sobre la gestió d'Agissa que, a l'engròs, venien a confirmar que la gestió portada a terme era molt millorable, per dir-ho amb suavitat.

Tanmateix, dimarts i dijous, aquest diari donava a conèixer una nova pujada de to de la Justícia en la seva obligació de fer respectar la llei i perseguir la delinqüència: Fiscalia Anticorrupció i, en concret, un dels fiscals que investiga el «cas del 3%», José Grinda, adscrit a l'Audiència Nacional, es feia càrrec de la investigació de la mercantil Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. En la informació facilitada s'hi trobava un paràgraf que ens va fer posar els pèls de punta: «Si Agissa no hagués pagat a Girona, S.A. -sector privat- i als ajuntaments, de manera simulada, uns dividends desorbitats per import de milions d'euros, Agissa no tindria un deute de 3 milions d'euros, sinó que tindria un net patrimonial molt superior als 10 milions d'euros», segons l'informe d'Hisenda. Molt gruixut.

Tant que no acabo d'entendre el silenci clamorós de l'alcaldessa de Girona i dels alcaldes de Salt i Sarrià de Ter en el que hauria de ser una defensa aferrissada de l'interès públic. Enlloc no he llegit que s'hagin personat en la instrucció judicial i, si és així, la inacció és imperdonable per sospitosa.

Amb la seva passivitat estan admetent que, efectivament, els membres del consell d'administració representants de les tres institucions no s'assabentaven de res i foren un inútils en grau de perfecció absoluta, quan no cooperadors necessaris, d'un hipotètic espoli. A què esperen per explicar als contribuents què hi ha en tot això i com s'hi ha arribat? O és que també ens diran que quan Catalunya sigui independent aquestes coses mai no succeiran? Les irregularitats arrencaren el 1998, sembla, i cap d'ells es trobava en el seu respectiu ajuntament. A qui pretenen protegir amb el seu silenci sorollós?