Un policia ho és les 24 hores i cada dia de l'any». Aquesta és una frase que s'inculca als agents dels diferents cossos policials quan es troben en etapa de formació. Això implica, per tant, que davant de situacions en què sigui necessària una assistència, aquests han d'actuar. La Sagrario, policia nacional de la comissaria de Girona, ho va tenir molt clar quan fa pocs dies, trobant-se fora de servei, va evitar l'ofegament d'una nena de dos anys.

A la menor, de només dos anys, un tros de patata se li va quedar encallat a la gola i això li feia impossible respirar. Gràcies a la ràpida actuació de l'agent, la nena va poder tornar en si i el succés no va acabar tràgicament.

Uns dies després, la mare va voler agrair el gest de la policia i va anar a la comissaria Provincial del Cos Nacional de Policia a Girona. Allà va trobar-se de nou amb la seva «heroïna» i va agrair l'actuació de la Sagrario al comissari, Francisco Pamplona. La Sagrario va ingressar al CNP el 2003 i és a la Brigada Provincial de la Policia Judicial de la comissaria de Girona des del 2009.

Quan explica la situació, l'agent és modesta, però assegura que quan va veure el que passava «no va dubtar ni un segon». La policia es trobava en una gelateria a tocar de la plaça de Catalunya de Girona quan tot d'una va començar a sentir «molt enrenou i moviment de cadires i una dona cridant en una de les taules». Hi havia una nena, la Noa, que s'estava ofegant. La Sagrario es va identificar com a policia nacional i a partir d'aquí va actuar.

«Va ser una actuació espontània i de cor però sabent què havia de fer», assegura. La mare de la nena, la Sandra, li va dir que creia que la menor s'estava ofegant amb una patata xip després de caure.

L'agent ràpidament es va posar la nena als braços per poder veure amb el màxim de cura que no tingués res a la boca, i va comprovar que tenia alguna cosa a la «via aèria». Aquest fet encara feia més dificultosa l'anomenada maniobra de Heimlich. «Vaig agafar la nena, la vaig posar cap avall, li vaig fer pressions ràpides als omòplats i després vaig utilitzar la maniobra», recorda la Sagario.

Com que la menor té dos anys, això suposava actuar amb més «prudència» i per això va posar-se la criatura a la seva alçada, la va envoltar amb els braços i va buscar el punt on s'uneixen les costelles pressionant fortament però en el punt just per no lesionar-la.

La maniobra va ser clau, ja que la nena va començar a tossir i el tros de patata, d'uns dos centímetres, li va sortir de la boca. La petita, després, va començar a plorar, però com diu la policia, «va reaccionar molt bé i va començar a tenir color». A partir d'aquí, i malgrat que la menor tenia el pols disparat, a 160 pulsacions, es va calmar.

Arran del salvament, la mare de la nena, la Sandra, va agrair l'ajuda a la policia nacional, que al seu torn li va donar el seu número de telèfon personal perquè l'informés de com havia passat la nit i per qualsevol cosa que necessités. «Això no ho vaig fer com a policia sinó com a persona», va indicar. Ambdues van mantenir el contacte i la Sandra va explicar a la Sagrario que havien anat al pediatre i que gràcies a ella la Noa estava bé; només afònica per l'esforç.

Fa pocs dies, la Sandra, l'avi de la menor i la petita Noa van anar a la comissaria del Cos Nacional de Policia a Girona, on es van retrobar. La Sagrario destaca que gràcies a la formació que té com a policia va poder fer front a la situació i va ressaltar que, a més, ella té certs coneixements perquè ha fet esports d'elit molts anys, «fins que em vaig lesionar». També entrenava amb nens petits i adults, de manera que sabia el que es feia en aquest cas.

Sagrario destaca que en situacions així «no n'hi ha prou de voler sinó que també cal saber». Finalment, la policia també agraeix a la mare de la criatura que «en moments de tensió confiés en mi». «Ella em va dir: Endavant: aquí tens la meva filla. Em va transmetre confiança cega», recorda.