«El contacte directe ens ha anat bé a les dues. De seguida que vaig poder baixar i agafar-la a coll, vaig veure que les dues estàvem molt a gust. Ara m'ho he agafat com la feina de l'estiu, vinc cada dia i intento passar el màxim d'hores amb ella, agafar-la i que noti el contacte de la pell amb la pell», explica l'Alba Tonietti, la mare de l'Alaia, que va néixer a les 30 setmanes i tres dies i que és a l'UCI Neonatal del Trueta des del 6 de juny.

L'Alba destaca el fet que tant ella com el pare puguin entrar sense limitacions a la unitat, i participar en les cures de la nena. «Cada cop em deixen fer més coses sola, i això ajuda a fer que et vagis sentint una mica més com ho faries a casa», explica.

L'Alaia té una germana més gran, a qui va conèixer fa uns dies. «La veia sempre a través del vidre, i fa poc la van deixar entrar. La petita va respondre molt bé, reaccionava amb la veu i quan la tocava, era com si ja la conegués», detalla.

«Els pares sempre diuen que hi ha un abans i un després de la visita dels germans. Ells també viuen el seu procés de dol, els pares no són tant a casa tan sovint com abans, i a vegades ho manifesten, per això és bo fer-los-en partícips», explica la psicòloga Natàlia Artigas. Per implicar-los, se'ls fan petits tallers per fer-los més entenedora la situació.

A més del personal, un dels punts de suport per als pares amb nounats ingressats són les altres famílies i l'Associació Prematurs Girona. Fan trobades setmanals i els pares que hi porten més temps poden ajudar els que tot just hi aterren.

«L'habitació on les mares anem a treure'ns la llet és el confessionari, allà hi fas teràpia i veus que no estàs sola. Tothom s'anima quan algú rep l'alta», afirma l'Alba.