«El boca a boca fa que la paraula Alzheimer sigui normal, que no sigui un mite ni una exclusió social», reflexiona la doctora Mercè Boada, directora mèdica de la Fundació ACE- Barcelona Alzheimer Treatment & Research Center, protagonista de la Nit de l'Alzheimer que tindrà lloc demà divendres en el marc del Festival Castell de Peralada. La segona edició de la Nit de l'Alzheimer recollirà fons per finançar la nova Unitat de Prevenció i Diagnòstic Precoç de l'Alzheimer que du a terme ACE, entitat que lluita per tirar endavant projectes de recerca al voltant de l'afecció des de 1995.
Es tracta d'una «malaltia que no la tenim atrapada perquè no tenim tractament encara», apunta la doctora. La mateixa ressalta la gran complexitat de la patologia i la necessitat d'aconseguir un gruix de coneixement suficientment sòlid per poder establir pautes de prevenció i de diagnòstic precoç dins el sistema de salut pública, com ja succeeix, per exemple, amb les malalties del cor. També opina que és imprescindible conscienciar la població sobre la importància de la detecció precoç d'una malaltia que moltes vegades passa desapercebuda.
L'Alzheimer ha viscut un canvi educacional progressiu no només pel que fa a la informació que la gent té a l'abast, sinó també per part dels metges que anteriorment tenien la tendència d'atribuir les pèrdues de memòria al procés d'envelliment, quan «l'envelliment és una cosa i la demència n'és una altra», apunta la directora de l'ACE. Observació que ha impulsat la voluntat d'establir un diagnòstic cada vegada més primerenc. Amb aquest propòsit, «hem hagut de fer un gran esforç per anar a detectar alguna cosa allà on no hi ha res amb molta experiència a l'esquena, bateries neuropsicològiques i sabent interrogar molt bé la gent», confessa la doctora.
Aquest diagnòstic inicial determina el que s'anomena «deteriorament cognitiu lleu», uns primers indicis que, amb el temps, poden arribar a desencadenar una greu demència. Boada confia que «si segueixo les persones que perden memòria, puc arribar a diagnosticar l'Alzheimer quan truca a la porta, no quan ja l'ha obert». Aquesta observació comportaria poder tractar la persona de seguida, amb fàrmacs i exercicis, per tal de quedar-nos només amb petites pèrdues de memòria sense que anessin a més.
La Unitat de Prevenció i Diagnòstic Precoç de l'ACE, pionera a l'Estat espanyol, persegueix aquesta finalitat, amb l'ànim de trobar dades que permetin avançar l'estat de les actuals investigacions. La doctora agraeix la solidaritat del Festival que permetrà «fer sòlida aquesta unitat de prevenció, ser extremadament rigorosos i tenir el coneixement del que pot ser Alzheimer deu o quinze anys abans que aparegui».
Projectes en peu
La Unitat de Prevenció i Diagnòstic Precoç de l'Alzheimer vol integrar totes aquelles iniciatives que promoguin la detecció precoç de la malaltia. Una d'elles consisteix en unes Jornades de Portes Obertes destinades a persones de 60 anys. Un altre dels projectes, protagonista de la primera edició de la Nit de l'Alzheimer, és el programa Norface, un estudi que estableix la relació entre el gruix de la retina i el deteriorament cognitiu, tenint en compte que «la retina és el punt perifèric que permet investigar el cervell sense obrir-lo», explica Boada. La investigació s'ha aplicat a un total de 3.390 pacients i ja compta amb algunes conclusions. El projecte FACEHBI fa dos anys que es realitza i es basa a fer el seguiment de 200 voluntaris que, tot i estar sans, poden presentar marcadors de pèrdua de memòria. També s'integren Tallers de Memòria per a persones amb símptomes lleus.
La doctora opina que, amb la celebració de demà divendres al vespre, «haurem fet públic el nom de malaltia, l'haurem normalitzat, podrem ballar amb ell, podrem sopar amb ell, el farem de tots, el farem de cada dia perquè l'Alzheimer estarà a la nostra taula, a Peralada». La doctora agraeix l'ajuda dels qui volen col·laborar amb la causa i, amb il·lusió, reconeix que «si hi ha música que sona a l'Empordà, divendres aquesta música sonarà a Alzheimer».
