Hugo Chávez, el deixeble avançat de Bolívar traspassat el 2013 que el 2007 va fer esclatar l'ara Rei Emèrit Joan Carles I en la XVII Cimera Iberoamericana -«¿por qué no te callas?», li va espetar el monarca-, era el moderador d' Aló presidente, un programa que emetia la televisió nacional i que admetia les intervencions dels televidents; aquí, Joaquim Nadal i Anna Pagans, salvant totes les distàncies possibles, també se sotmetien a l'escrutini en directe de l'audiència al programa L'alcalde(ssa) fil directe, de Televisió de Girona. Eren èpoques catòdiques, més analògiques. Ahir, en plena era digital, en un exercici de funambulisme comunicatiu, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va gosar participar (#sensefiltres) en un xat amb usuaris d'una xarxa social de curta vida Carles Puigdemont(#sensefiltres) made in Temps diversos, personalitats divergents (Chávez queda a les antípodes de Nadal, Pagans i Puigdemont), canals distints, però mateix format. Tu pregunta que jo, polític, respondré el que pugui (o em sembli).
Aquest seria el guió de l'experiment virtual d'ahir, que va tenir l'antic Hospital de Santa Caterina, ara seu de la Generalitat a Girona, com a escenari físic. Assegut en una butaca de pell d'un despatx contingu al vestíbul principal Puigdemont, mòbil a la mà i sense les característiques ulleres, responia al ritme que podia l'allau de preguntes i comentaris en una demostració de sang freda 2.0. Tangencialment, esdevenia durant trenta minuts el reclam d'una marca privada que feia la campanya publicitària de la seva existència a costa de tot un president dels catalans (s'imaginen Artur Mas fent un anunci de Cortefiel? O a José Montilla venent-nos bidons de detergent Colón? Busque, compare y si encuentra algo mejor, cómprelo!). D'intervencions, a la conversa, n'hi va haver una bona colla; la majoria, preguntes sobre el (mono)tema del referèndum. De respostes, poques, perquè el mandatari no donava l'abast amb el petit teclat del telèfon; això sí, gairebé totes les que va oferir anaven a parar allà mateix: al procés.
Dels autònoms al 3%
L'audiència va interpel·lar el president sobre els impostos de la futura República (la preocupació general és si seran més baixos); sobre les quotes dels autònoms (si seran més reduïdes); sobre l'aplicació de llei antihomofòbia del Parlament; sobre si a l'Estat català hi cabrien casos de corrupció com el del 3%. Més: li van preguntar per les «males comunicacions de Moià (capital del Moianès)», per si els catalans que viuen a Gran Canària podran demanar «la nacionalitat catalana»; per si els funcionaris que volen ser voluntaris de l'1-O poden «tenir algun problema»; per si cridarà a capítol a la CUP per les bretolades d'Arran a Barcelona contra el turisme. Les respostes, almenys fins ahir, blowing in the wind, com cantaria el Nobel de litaratura Bob Dylan.
I, posats a xatejar, fem-ho del que faci falta. Un tal Jordi E. explicava vida i miracles: «Fa uns anys que estic fent llavors de cànnabis sativa. Ho faig de manera clandestina (!). M'agradaria muntar un laboratori de millora genètica vegetal i d'investigació dels beneficis d'aquesta planta (...) Què puc fer?» (desconeixem si Puigdemont va avisar els Mossos). En Xavier Lamarca, de Palamós, va veure en el xat una bona oportunitat de parlar de l'origen de la democràcia en l'antiga Grècia: «Creu que podem dir que vivim en democràcia? No creu que el terme s'ha tergiversat molt? La primera democràcia atenesa no tenia res a veure amb l'actual. Gràcies! És pel meu treball de recerca!». Tal qual. En Gerard Serret, «dibuixant i pintor», explicava que «faria amb molt de grat una obra, la que fos, per representar aquest moment històric (...) Acceptaria un regal?». La Clara Costa, «funcionària d'una universitat», li demanava feina en «una de les nostres ambaixades». L'Albert Puig, d'Amer, li donava «records» de la seva esposa Mari, «que des de ben menuda ha viscut a Amer, filla de Mariano M. (emigrants de Jaén), que de ben segur se'n recorda». I la Mercè Ricard patia: «quina calor amb el tratge (sic)!», sense saber que l'aire condicionat del nou Santa Caterina anava a tot drap.
