El Gironès (46,53%) i la Garrotxa (45,43%) s'hi aproximen força; la Cerdanya, de la seva banda, es troba a anys llum (23,68%). Cap de les vuit comarques de Girona recull selectivament el 50% dels residus que generen i no assoleixen, per tant, l'objectiu que fixa la Unió Europea per a l'any 2020 i que, en canvi, sí compleixen set regions catalanes: Osona, el Pallars Sobirà, la Terra Alta, el Moianès, el Montsià, la Segarra i la Conca de Barberà. Al Ripollès (42,08%); al Baix Empordà (39,53%); al Pla de l'Estany (36,75%); a l'Alt Empordà (35,39%) i a la Selva (34,05%) la fita tampoc els queda, encara, massa a l'abast. Tenen tres anys de coll, segons es desprèn de les dades que va presentar ahir l'Agència Catalana de Residus (ACR) relatives a l'exercici 2016. La mitjana catalana se situa en el 38,5%.
Sistema «porta a porta»
En l'informe l'ACR precisa que els municipis que millors nivells de recollida selectiva presenten són aquells que han implantat «sistemes altament eficients» com és el cas de la recollida porta a porta, que ja utilitzen 129 municipis catalans (el document no aporta dades de municipis, però a la província de Girona hi ha pobles com Celrà que tenen implantat aquest mecanisme). Segons l'ACR, hi ha 172 municipis catalans, «amb una cobertura de 487.049 habitants, que «estan estudiant implantar aquest tipus de recollida o sistemes de pagament per generació». L'agència pública, però, no especifica quins.
Canvi de model
Els números oficials posen de manifest, assenyalava, ahir, a Barcelona, el director de l'Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, que l'any 2016 els municipis van generar 3,7 milions de tones de residus, dada que equival a 1,36 quilos per habitant i dia; l'any 2015 aquesta proporció era pràcticament idèntica, d'1,35 quilos per habitant i dia. Tot i el retrocés del 0,6% en recollida selectiva, l'ACR fa una lectura positiva de la situació, sobretot si es té en compte que des de fa tres anys la riquesa, mesurada en termes del Producte Interior Brut (PIB), ha registrat augments significatius a Catalunya del 2,32% el 2014; del 3,66% el 2015 i del 3,70% el 2016 (l'increment de la riquesa tradicionalment ha anat associat a un agument de les deixalles generades). «S'observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible» que es traduiria en un contenció en la generació de residus. L'any passat, en el conjunt de ciutats i municipis del Principat, les deixalles generades van créixer un 0,65% en comparació amb el 2015, mentre que l'increment del PIB va disparar-se fins al 3,7%. En aquest context, l'informe de l'Agència de Residus constata que l'any passat es van generar 2,3 milions de tones de fracció de resta a Catalunya , la que no es recull de forma selectiva, un 1,31% més que el 2015.
Nova tendència
Això no obstant, l'organisme de la Generalitat apunta que la tendència, en aquest tipus de residus, s'encamina cap al «tractament previ»; és a dir, cap al trasllat de les deixalles a plantes de tractament en detriment dels abocadors controlats. Que el 2016 «només» anessin directament als abocadors el 27,6% dels residus de la fracció resta confirma aquesta teoria (el 2015 la proporció va ser del 27,9%). El març passat, el Parlament va aprovar l'increment dels cànons que graven el trasllat de residus als abocadors, que el 2020 s'aproximaran als 50? per tona (25 si van a la incineradora).
