La calor intensa ens ha tornat a visitar amb ímpetu. L´onada de temperatures estiuenques extremes que hem viscut els darrers dies, sobretot entre el 2 i el 5 d´agost, no passava des del juliol de 2015. El preludi d´aquest succés el trobem en l´onada de calor de la primera quinzena del passat mes de juny, un episodi inhòspit per la temporada de l´any que és. En total, dels 68 dies des del primer de juny, 55 d´aquests no han baixat dels 30 graus, una dada que evidencia la intensa escalfor que hem experimentat. El dijous 3 i el divendres 4 d´agost la temperatura màxima va superar els 40 graus a diversos indrets de Catalunya. Un parell de casos que il·lustren els valors exagerats de la darrera setmana es troben a Salt, que durant el pic de sol de divendres va fregar els 40 i a Roses, que va enregistrar uns escandalosos 28 a les quatre de la matinada. La darrera onada d´altes temperatures s´ha determinat des del 27 de juliol fins al dissabte 5 d´agost, un dia abans que el diumenge 6 ens portés un ambient un xic més refrescant que paulatinament s´ha anat incrementant. Entre els dies 2 i 5 d´agost, el 91% de les estacions de la Xarxa d´Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) van superar el llindar de perill de calor almenys un dia. De fet, el 83% d´estacions de la XEMA van assolir el pic més elevat de temperatures des d´inici d´estiu en un d´aquests quatre dies d´agost. Malgrat que els valors assolits aquesta vegada no han estat tan alarmants com l´onada de calor del juliol de fa dos anys, en què pobles com Banyoles i Artés van arribar a 43 graus, l´escalfor ha estat potent i persistent en un gran nombre de municipis catalans. Pel que fa a la demarcació, les comarques del Gironès, l´Alt Empordà, la Selva i el Pla de l´Estany es van llevar divendres amb les galtes vermelles. A la majoria de les localitats d´aquests territoris, les xifres van ballar al voltant dels 37-38 graus, rascant els 39 i els 40 a punts com Fornells de la Selva i Salt. El meteoròleg Gerard Taulé va notificar que la capital de província va registrar la màxima més alta de l´any amb un 38,9. A escala autonòmica, els dies 3 i 4 d´agost van ser els que van oferir rècords de temperatura màxima a 14 de les 139 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de recpol·lació de dades. Destaca el cas d´Aldover, Baix Ebre, que va registrar 40,2 ºC, màxima històrica en superar els 40 graus en els seus 22 anys d´anàlisi.
Massa d´aire africà
La causa d´aquest episodi de calor imminent en l´inici de mes ha estat l´arribada d´una dorsal anticiclònica a nivells mitjans sobre la península Ibèrica, acompanyada d´una massa d´aire molt càlid procedent del nord d´Àfrica, tenint en compte l´època de l´any en què les temperatures solen ser les més altes dels 12 mesos. Aquesta característica típica, sumada a la massa calorosa africana, són els factors que permeten explicar el perquè de la intensa xafogor i els esbufecs perpetus. El radiosondatge del Meteocat situat a Barcelona, va observar que entre el 27 de juliol i el 7 d´agost, els dies se situen per sobre la mitjana del període 1998 - 2016 que volta els 17 ºC, amb un valor màxim de 24,8 ºC l´1 d´agost a les 12 del migdia i set dies consecutius de temperatura màxima propera als llindars de perill de calor. Segons l´anàlisi elaborada pel Meteocat, la majoria d´estius assoleixen alguns dies valors de 22 a 24 ºC però sovint amb una menor persistència que la d´enguany, fet que li dona exclusivitat. Pel que fa a la calor, quan el sol se´n va a dormir, hem viscut nits tropicals amb temperatures mínimes iguals o per sobre dels 20 graus. Aquesta situació va afectar principalment les zones del litoral, del prelitoral, alguns sectors de l´interior i cotes mitjanes del Prepirineu. 12 de les 39 estacions de la XEMA amb més de deu anys de dades van igualar o superar la temperatura mínima més alta de tota la seva sèrie, per exemple, ressalta el cas del Raval de Barcelona, amb 26,8ºC.
El Meteocat va registrar una anècdota memorable a Roses en què, tocades les quatre de la matinada, el termòmetre va pujar quatre ratlletes fins arribar al número 28. La tendència irregular va fer que el cim anés a la baixa fins a les set del matí, moment en què la calor va tornar a protagonitzar una crescuda a ritme pròsper. Segons els experts, aquesta ha estat una de les onades de calor més intenses de les últimes dècades que ens diu adéu amb un front d´aire fred, amb vent en algunes regions i pluja intensa en altres.
Records d´episodis calorosos
La calor aquest any s´ha fet molt present entre nosaltres, introduint-se només encetar l´estiu. Els primers dotze dies de juny van representar ser els més càlids enregistrats a les comarques gironines en els darrers catorze anys. També en aquell cas, una llengua d´aire càlid va arribar a Catalunya i a França, apunta el meteoròleg banyolí Enric Estragués.
Els especialistes van confirmar que Girona va viure el segon inici de juny més calorós des del 1911 després del 2003, amb mínimes que van rascar fàcilment els 22 graus. El dia 16 es van observar algunes tempestes a les comarques de més al nord del país, acompanyades de pedra, un clar senyal del canvi sobtat de temps que vindria uns dies després. En aquell moment, tal com s´ha repetit a l´agost, es van encendre totes les alarmes per calor extrema i alt risc d´incendi. El juny es va acomiadar finalment amb intenses pluges i una calamarsada històrica a Girona, que va col·lapsar la ciutat i va fer baixar el termòmetre fins asl 25 graus.
Les onades de calor en mesos de juny solen caure a l´últim terç del mes, com va passar entre el 25 i el 30 de juny de 2012. El que encara és menys habitual és que l´episodi aterri al mes de setembre, fet que va succeir durant els deu primers dies de mes de l´any passat. Gerard Taulé assegurava aleshores que són «temperatures pròpies de regions que es troben al tròpic de càncer».
L´expert va argumentar que l´increment tèrmic es deu als efectes del canvi climàtic. Sense equivocar-se gaire, en un moment donat va confessar que «ens hem d´anar acostumant a tenir més onades de calor» com les viscudes.
