Fins a 13 persones han mort ofegades en zones de bany a les comarques gironines des de principis d'estiu. Entre elles, 11 homes, nou persones majors de 67 anys i vuit estrangers. La majoria de les defuncions s'han produit al mar, on han esdevingut 12 dels 13 accidents fatídics en les dates compreses entre l'1 de juny i el 8 d'agost. Unes xifres que s'han doblat a tota la costa catalana respecte l'any passat.
El perfil de la víctima és un home (85%), estranger (62%), major de 69 anys, que perd la vida la platja (92%) sense vigilància (54%) entre les 11 del matí i les 2 de la tarda (45%). Com recull aquest diari, els accidents mortals per ofegament han ocorregut amb més freqüència amb persones d'edat avançada. Dues de cada tres víctimes són persones d'entre 65 i 86 anys, amb una mitjana de 69 anys, mentre que només una de cada tres víctimes és menor de 50 anys.
Més enllà de l'edat, una dada que destaca especialment és la nacionalitat dels difunts. I és que dues terceres parts de les morts per ofegament són estrangers. Entre els tràgics accidents, la nacionalitat més freqüent és la francesa, país del qual han mort cinc persones, xifra corresponent a gairebé la meitat dels ofegaments a la Costa Brava aquesta temporada. La segueixen Itàlia, Bèlgica i Alemanya, amb un ciutadà mort de cada una d'aquestes nacionalitats. Pel que fa als no estrangers, cinc persones espanyoles han perdut la vida a l'aigua en el que portem de temporada, xifra que representa una tercera part del total de les víctimes.
Respecte als ofegaments, no totes les localitats de la demarcació resulten igual d'afectades. Si bé és veritat que la majoria de les morts s'han produït entre l'Alt i el Baix Empordà, àrees on es concentra la major part de zona marítima, una persona va perdre la vida a una platja de Lloret de Mar (Selva) i un altre tràgic accident va tenir lloc a un estany de Santa Eugènia de Girona. La resta d'ofegats van perdre la vida a les platges i cales del Baix i Alt Empordà. La meitat dels finats, en concret sis persones, van perdre la vida a la primera comarca (tres morts a Platja d'Aro, un mort Sant Feliu de Guíxols, un a Begur i un darrer a l'Estartit). Mentre que cinc haurien succeït a la comarca fronterera amb França (dues morts a Roses, un mort a Cadaqués, un a l'Escala i un darrer a Colera).
Les pitjors zones
Si bé és veritat que els llocs més habituals on s'han produït els ofegaments han estat les platges, un 92% des de principis de temporada, també hem de recordar que hi ha altres medis aquàtics on aquests accidents tràgics poden esdevenir. Piscines, pantans, basses, rius i parcs aquàtics, entre altres, poden ser igualment llocs de risc. Aquest va ser el cas del primer ofegament mortal de la temporada i l'únic esdevingut fora del mar, quan un menor de 10 anys va perdre la vida a un estany a les hortes de Santa Eugènia de Girona el passat 14 de juny.
Pel que fa al gènere, aquest patró és encara més extremat. Només dues de les víctimes són dones. Una dona de nacionalitat alemanya de 79 anys va perdre la vida a la platja Gran de Platja d'Aro, després que els socorristes fessin tasques de reanimació sense èxit, el passat 17 de juny. Juntament amb una dona de 70 anys que va morir a la platja d'es Sortell a Cadaqués el passat 3 d'agost. La resta d'accidents fatídics, 11 dels 13 en el que portem d'estiu, van estar protagonitzats per homes.
Els equips del SEM al costat del cos de l'home ofegat a la Platja Gran de Platja d'Aro el 7 d'agost de 2017. ACN
Tot i així, una de les preocupacions més naturals quan es tracta d'ofegaments en espais aquàtics és la vigilància d'aquestes zones. A data d'avui, una de cada dues mort s'ha produït en espais que no tenien vigilància en el moment dels fets, 7 dels 13 accidents fatídics. Mentre que per un dels difunts se'n desconeix aquesta dada, per la resta, cinc ofegaments han succeït en zones vigilades, concretament en els municipis empordanesos de Roses i Platja d'Aro.
Altres aspectes a destacar a banda dels serveis de vigilància són les hores del dia més accidentades. Amb el que portem d'estiu la majoria dels ofegaments, gairebé un de cada dos (45%), s'haurien produït entre les 11 del matí i les 2 de la tarda, hores on les zones de bany solen estar més concorregudes. Pel que fa a la resta del dia, dues de cada deu persones haurien mort entre les 9 i les 11 del matí, un 25%. Mentre que tres de cada deu ho haurien fet entre les 2 i les 8 de la tarda, el 30%.
El doble de víctimes
Per acabar, una de les dades més destacables respecte als ofegaments en zones de bany la facilita Protecció Civil. Segons l'organització, han mort 18 persones per ofegament a les platges catalanes, entre l'1 de juny i el 7 de juliol, el que representa el doble que l'any passat en el mateix període, on la xifra era de 7. Tot i així, aquestes no són les úniques xifres alarmants. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha registrat també un augment de les assistències per ofegaments superior al 30% per aquest període al litoral català.
