Una de les veïnes de la casa del costat de l´immoble que el dissabte dia 5 d´agost es va ensorrar per causa d´una explosió, va romandre tota la nit del dimecres a dijous al pis on vivia fins al dia del sinistre. Va sortir del pis ahir al voltant de les 11 del matí, després d´haver negociat la sortida amb els serveis socials i els Mossos d´Esquadra.
La veïna, Cándida Gómez, va entrar a la casa precintada amb la intenció de romandre-hi com a acció de protesta, segons ella, pel tracte rebut fins llavors per Benestar Social des del moment del sinistre.
La veïna va poder entrar a la casa al vespre del dimecres dia 9 d´agost. Va salvar el precinte i les baranes i va entrar al pis. Es tracta d´un habitatge molt afectat per l´explosió. Això no obstant, es va instal·lar en un passallís i va dormir en un matalàs que havia quedat dins del pis.
Estructura afectada
Ahir al matí, Cándida va donar senyals de la seva presència a la casa. Va sortir per la finestra i va parlar amb els Mossos d´Esquadra que hi havia a la plaça de l´Ajuntament. Els agents li van demanar que sortís de l´habitatge, pel fet que es trobava perill, perquè l´estructura va quedar molt afectada.
De fet, una porta dona de dret a les runes de la casa derruïda. La dona va sortir per la porta i es va instal·lar sobre les runes des d´on va parlar amb Diari de Girona.
Va explicar que des del moment del sinistre s´havia sentit desemparada. També estava molt afectada pel fet de veure les seves pertinences escampades entre les runes. La dona assenyalava les peces de roba que veia i mostrava molta desconfiança en el futur.
En el moment de l´explosió, per sort, Cándida no estava a casa seva. Quan va arribar per anar-hi es va trobar amb els equips d´emergències que intentaven treure de les runes les dues víctimes de l´explosió, les quals van ser traslladades a l´hospital la Vall d´Hebron de Barcelona, on evolucionen.
Va voler entrar al pis, però en aquells moments era impossible. Els equips d´emergència omplien les runes. No se sabia del cert si sota le restes de la casa hi havia més gent que els dos habitants localitzats. Tampoc estava clara la gravetat de les ferides de les dues víctimes. Eren uns moments de molta tensió.
En tot cas -segons va explicar ahir-, Cándida es va trobar espantada i desemparada. Dins el pis hi tenia les seves pertinences i tot i demanar per entrar no li van deixar, per causa del perill que suposava.
Al final, va haver de traslladar-se al pis de la seva filla de Girona, on ha passat els darrers dies. En els dies següents a l´explosió va entrar en contacte amb el Consorci de Benestar Social.
Els serveis socials li van oferir un habitatge social, però -segons va explicar- podia estar en qualsevol localitat de Catalunya. La possibilitat d´allunyar-se de la seva família va espantar la dona encara més. Fins a l´extrem que va decidir entrar al pis on havia viscut en senyal de protesta.
Segons va expressar ahir, no deixaria el pis fins que li trobessin una solució. Cándida, amb batí i molt nerviosa, va exposar la seva voluntat a la policia autonòmica.
Els agents van intentar arreglar la situació per les bones, perquè una entrada amb força a l´habitatge era molt perillosa. En qualsevol moment es podia desprendre una biga o caure un rajol i afectar la dona o els mateixos agents.
La situació es va allargar fins que van arribar dues assistents socials, que van entaular una conversa amb la dona. Ella parlava des d´una finestra i les assistents l´escoltaven des de la plaça.
La dona va demanar una solució per escrit a la situació que li havia sobrevingut a partir de l´explosió. S´havia trobat sense pertinences amb una pensió molt migrada i per sort tenia sostre a casa de la seva filla, però en una situació d´incomoditat per a ella. A més -segons va explicar-, no està bé de salut i ha de seguir un tractament.
Les negociacions van durar molta estona. La dona exposava la seva situació a les assistents i elles li oferien el que podien. Van arribar a una acord de paraula i Cándida va accedir a sortir de la casa. Ella volia una solució escrita que li resolgués d´una manera immediata els problemes més urgents. Va sortir per la seva voluntat i a la plaça va continuar parlant amb les assistents socials fins que van arribar a un acord que va ser signat per les dues parts: viurà a casa la seva filla fins que Serveis Socials li trobi un pis.
