Primers auxilis psicològics

Martori, amb experiència en altres catàstrofes com l'estavellament de l'avió de Germanwings als Alps francesos el març de 2015, l'atemptat a Madrid l'11-M del 2004 o el naufragi de «l'Oca» a l'Estany de Banyoles l'octubre de 1998, coordina el dispositiu psicosocial, que s'afegeix als sanitaris i logístics que també ha activat l'entitat humanitària. Des de primera hora d'ahir, i es preveu que durant els propers dos o tres dies, Protecció Civil i Creu Roja mantindran la seva presència a les dues terminals del Prat, pel que s'han planificat una sèrie de relleus de professionals voluntaris. Per mantenir l'atenció tota la nit, a última hora de divendres s'hi van incorporar quatre experts gironins en l'àmbit psicosocial, els quals formen part de l'equip de la Creu Roja de Girona.

El seu coordinador detallava ahir al migdia que, ara, vetllaven per «atendre les famílies de les víctimes, rebre-les i acompanyar-les en el que calgui». Hores abans, just acabat de produir-se els fets, els voluntaris de l'entitat es van centrar en cobrir les necessitats logístiques -com ara donar aigua o medicaments- a peu de la Rambla de Barcelona i a oferir el primer «suport psicològic a turistes o transeünts de les rambles que es van veure afectats per l'atemptat». Una tasca que, tal com va especificar Martori, «es va allargar tota la nit».

Per encarar aquesta situació de crisi, la Creu Roja hi ha destinat un equip psicosocial multidisciplinar format per voluntaris psicòlegs -sempre n'hi ha un de servei-, socorristes formats en primers auxilis psicològics, treballadors socials i, en algun cas, professionals d'infermeria. L'organització humanitària està a les ordres de les autoritats competents i actua coordinadament amb la Unitat d'Emergències de Barcelona.

A banda de l'aeroport, els tècnics de la Creu Roja també s'han desplegat a l'Institut de Medicina Legal i Forense de Catalunya, a Barcelona, i als hospitals on continuen ingressades nombroses víctimes. Jordi Martori va deixar clar que el seu àmbit d'actuació es restringeix a «les necessitats emocionals» i no a la informació relacionada amb l'atac, que depèn dels Mossos d'Esquadra. «Nosaltres atenem des de les reaccions que pugui tenir cada persona en el moment de conèixer la notícia fins a les manifestacions de cansament», va concretar el coordinador de l'operatiu. Per poder fer la seva feina al Prat, aquests professionals disposen d'un corredor que facilita el pas de les persones afectades i de sales habilitades expressament, igual que als centres hospitalaris, on és possible donar atenció especialitzada i la «ventilació emocional» dels familars «quan han acabat una part del procés i en comencen una altra», tal com va aclarir Martori. El responsable del dispositiu de la Creu Roja va destacar «el fet social» que representa «l'important moviment de voluntariat que es dona en moments de crisi, de gent preparada que es posa a disposició de les necessitats d'altres persones».

Aviat farà dos anys i mig que Jordi Martori es trobava atenent famílies de les víctimes catalanes, entre elles gironines, que van morir en el vol de l'aerolínia Germanwings que el pilot va estavellar als Alps. En ser preguntat per les diferències i les similituds entre aquella situació i l'actual, Martori va explicar que «la reacció de les persones pot ser molt similar, però sí que és cert que en el cas de Germanwings la gent que nosaltres ateníem estava pendent de rebre notícies. Hi va haver una fase que va ser molt això, mentre que ara la informació està més tancada». Tot i això, el coordinador de la Creu Roja a Girona va remarcar que «les reaccions són molt similars, amb una primera fase de xoc i de trauma, així que no ens plantegem l'atenció amb grans diferències». I això vol dir que primer treballen amb «la contenció psicològica, donant la informació convenient i els primers auxilis psicològics». A partir d'aquí, Martori va dir que «depèn de la reacció de cada persona, en la que hi influeix el context familiar i les seves circumstàncies».