A Mrirt, el poble natal dels germans Abouyaqoub i els Hychami, quatre dels integrants de la cèl·lula terrorista que dijous va atemptar a Catalunya, els seus familiars, els seus amics i tots aquells qui els coneixen estan d'acord: eren nois «normals» i la seva radicalització es va haver de gestar a Espanya. Al Marroc, Mrirt i tota la seva regió veïna, de cultura berber, es coneixen com «la fortalesa de l'ateisme», i és famosa per la seva tolerància religiosa i moral. Per això, ha sorprès més que enlloc que quatre nois del poble hagin comès en nom del Daesh la matança de Barcelona.

Al barri de Tahayauit viuen encara els avis de Yunes Abouyaaqoub, de 22 anys. L'entrevista es va fer hores abans que el suposat terrorista fos abatut per la policia a Subirats. L'àvia, Cherifa Hicham, asseguda en un sofà amb una calor sufocant, rep un periodista rere l'altre, però confessa que no entén res. «Els meus nets són bones persones, com qualsevol noi de la seva edat, els ha passat alguna cosa estranya, gent rara que ha entrat en contacte amb ells», reflexiona, abans de recordar que va ser al març l'última vegada que va veure Yunes, quan la va visitar «només dos dies» i va arribar en una gran moto. Un veí assegura que amb aquesta moto va viatjar fins a Aghbala (uns 70 quilòmetres al sud) a reunir-se amb els germans Oukabir.

Diu l'àvia que el pare dels dos nois, Omar Abouyaaqoub, un home que va emigrar a Espanya el 1998 per fer quatre anys després el reagrupament familiar i emportar-se els seus fills encara petits, li ha trucat desesperat des de Ripoll: «Se sent totalment perdut, ja no sap què fer a Espanya».

Són diversos els emigrants que van tractar Omar a Espanya i el defineixen com «un home obert i que bevia vi», un fet impensable a l'islam; les mateixes paraules que repeteixen els que també van conèixer Ghazi, el pare dels germans Hychami.

No obstant això, Hassan Sbai, avui advocat a Mrirt i que va residir a Ripoll entre 2005 i 2007, té una altra tesi. Ell va exercir a la localitat gironina com a carnisser en l'únic establiment «halal» del poble, i això li va permetre conèixer pràcticament tota la comunitat marroquina. «La majoria d'emigrants que arriben són analfabets o molt incultes, tenen molt difícil la integració, i intenten inculcar als seus fills la seva identitat amb missatges com 'sou diferents, no sou com ells', el que al final els fa replegar-se i ser receptius a missatges extremistes», ha dit. A més reflexiona, hi ha el problema dels imams: «Per què Espanya no tria els imams entre gent formada i tolerant, i en lloc d'això permet que els fidels amb els seus diners paguin qualsevol xerraire que diu conèixer l'Alcorà?», afegeix Sbai en al·lusió al possible lideratge de la cèl·lula terrorista per part de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satti.

Udri Mazig, un sindicalista i estudiós del fenomen de l'emigració a Mrirt, establert a Espanya des de fa 18 anys, incideix en el mateix problema: «Les mesquites a Espanya són més radicals que al Marroc perquè no tenen control, i gairebé qualsevol pot erigir-se en imam».

A casa dels Abouyaaqoub no caben tantes disquisicions, però el dolor per les notícies arribades des d'Espanya (un presumpte terrortista i mort i un altre abatut a Cambrils) és molt profund, i tot i així el dolor no impedeix la ràbia a la tia dels nois, Fàtima, i etzibar: «Si és veritat que són culpables, els repudiem i que facin amb ells el que vulguin. Com si els maten!», exclama.

Estigmatització dels emigrants

Entre els emigrants espanyols de Mrirt, que aquest agost omplen els cafès, regna la preocupació per les conseqüències que sobre ells tindrà l'atemptat en forma de racisme o estigmatització. Explica Huseín, un dels més veterans (19 anys a Espanya) que divendres passat al matí, encara ignorant del succeït, va anar a una oficina oficial per a registrar una «Associació d'Emigrants de Mrirt a Espanya», i el treballador el va mirar espantat: «Potser no saps el que ha passat? Ja pots oblidar-te de l'assumpte». Aquell mateix dia, quan es traslladava a la veïna Meknès per negocis, la Gendarmeria marroquina va veure el seu cotxe amb matrícula espanyola, el va vorejar i el va cosir a preguntes. L'estigmatització ha començat a la seva pròpia casa.