Què ha fallat?

La pregunta és aquesta. És lògica la reacció de autoafirmació que estem veient, més de 48 hores posant pels núvols el treball dels Mossos, però cal dir que els Mossos tenen un forat enorme. Sembla increïble que una cèl·lula tan important pel seu nombre, per la seva diversitat territorial i aquesta capacitat de moviments hagi passat desapercebuda. Els Mossos han de reconèixer que alguna cosa ha fallat i que no els tenien fitxats. Dit sigui de pas, tampoc els tenien ni el CNI ni la Guàrdia Civil. Jo no vull dir que sigui fàcil, però dona la raó a una demanda dels Mossos d'un increment de nombre d'efectius bloquejat per Hisenda i la participació en estructures de comunicació d'intel·ligència com el Centre d'Intel·ligència de la lluita antiterrorista, que es va acordar el juliol passat.

La pugna política entre Catalunya i Espanya ha influït?

El tema polític ha jugat un paper important. Insisteixo a destacar la responsabilitat no solament de la Generalitat, sinó de l'enfrontament polític amb Rajoy.

Per què a Catalunya?

Hi ha dos nivells i dos tipus de resposta. El superficial és bastant autocomplacent però no li falta fonament, segons el qual Espanya i també Catalunya serien un model d'integració pacífic sobretot en la immigració perquè no hi ha moviments xenòfobs forts. Però darrere d'aquesta autocomplaença, hi ha elements que requereixen una autocrítica. Catalunya s'autorepresenta com una societat particularment excel·lent en el sentit d'acolliment, pluralitat i civisme, però té bastant a examinar. Sense deixar de reconèixer l'excel·lent labor que ha portat la secretària d'Immigració en el Govern, cal reconèixer que Catalunya és el viver més important del moviment gihadista a Espanya, més que Ceuta i Melilla. En l'àmbit europeu Catalunya apareix com un territori de risc.

Com sorgeixen aquests elements radicalitzats?

Aquestes cèl·lules no venen de fora. Com a molt el que hi ha hagut és gent que ha sortit dels nostres països a ensinistrar-se amb grups radicals vinculats a l'Estat Islàmic en el conflicte de Síria i en la guerra de l'Iraq. Però en el cas espanyol és un percentatge mínim. Els càlculs exagerats parlen de 300. Comparat amb la gent que ha sortit i ha tornat a França, Bèlgica, Alemanya o el Regne Unit és irrellevant. La radicalització es produeix per una via molt difícil de treballar, que és un xaval davant d'internet: s'imbueix de la propaganda radical wahabistas salafista que proporciona l'Estat Islàmic i altres grups. Contra aquest procés individual d'aquesta gent sense vincles socials és difícil lluitar.

No són, per tant, immigrants i refugiats.

Pensar que es tracta de parar immigrants i refugiats perquè són els que porten el perill terrorista és una estupidesa resultat d'una ignorància supina. No és la frontera, el que cal controlar és la fractura social interna i la incoherència en el nostre discurs que parla de drets humans i després els drets d'aquestes poblacions ens importen un pebrot. A Barcelona han mort 15 persones i 100 ferits, això és una mínima gota del que succeeix cada dia a l'Afganistan o Síria. Per descomptat la responsabilitat sempre la té el terrorista. Però la nostra estratègia és fallida mentre pensem que tot es redueix la resposta militar i el tancament de fronteres és la solució. La població que viu a Catalunya de confessió musulamana és la que més sofreix amb tot això.

Quines conseqüències podria haver-hi en política migratòria i amb els refugiats?

El del tancament de les fronteres és una estupidesa. El problema no està en el control de la gent que vingui, està en el fracàs de les polítiques d'integració, almenys parcial. I poso un exemple del que presumeix molt Catalunya, el moviment Esplai. Hi ha raons per admirar aquesta inicativa social. No obstant això, si mires bé, la presència de persones de barris amb dificultat d'integració és mínima. Cal ser menys autocomplaents i més exigents.

I quin paper juga la política exterior?

És un tercer factor que incideix en els processos de radicalització. La nostra política i la de la UE facilita la propaganda que consumeix aquesta gent individualment o a través d'imams radicalitzats. El nostre país és el tercer que més armes ven a l'Aràbia Saudita i parla d'aquest país com el millor soci, i és un règim incompatible amb les exigències bàsiques de drets humans.

Tem un augment de la islamofòbia?

En termes significatius, no. A Espanya no hi ha cap partit organitzat i poderós com l'AfD a Alemanya. No hi ha un Front Nacional ni una propaganda de la baixesa moral com la del Ukip. Pot haver-hi cert increment de reacció islamófoba, és inevitable, sobretot perquè no es fa un bon treball des dels mitjans de comunicació social. Hi ha molt groguisme, fa falta més anàlisi.

El pacte antiterrorista podria anar en detriment de drets bàsics?

És un risc. Espero que no es plantegi un enduriment legislatiu que suposi retallada de llibertats. No ha de ser la via, sinó la de tenir en compte la cooperació dels serveis d'intel·ligència i les tasques d'integració.