«La joventut dels terroristes indica un nou patró d'actuació»

Probablement no hi hagi una sola raó, sinó diverses. Òbviament el procés de radicalització necessita un camp fèrtil i l'adob habitual és l'exclusió social, famílies desestructurades, crisi identitària i, sobretot, un procés de radicalització que normalment sol desenvolupar-se en l'entorn familiar i en les amistats i que requereix la figura d'un imam radical o captador que guia i ofereix la seva experiència. Tot això obeeix a la lògica de l'atomització de la gihad i pretén evitar que les cèl·lules gihadistes siguin detectades per les forces de seguretat de l'Estat, que en els últims anys han realitzat una excel·lent tasca i han evitat nombrosos atemptats. El més habitual és que els militants gihadistes tinguin uns coneixements bastants superficials de l'islam i facin una lectura desviada del seu missatge.

És aquest potser un perfil de «terrorista no professional»?

Un dels fets més sorprenents és que no es tracta d'un o dos «llops solitaris», sinó d'una cèl·lula terrorista bastant nombrosa integrada per una dotzena de terroristes units per connexions familiars i d'amistat, però sense experiència de combat ni tampoc formació militar. És molt probable que per fabricar els explosius i planificar la seva operació hagin comptat amb el consell i l'aprovació de l'exterior. L'Estat Islàmic ha reivindicat l'atemptat, la qual cosa no vol dir que hagi estat implicat en la seva preparació, sinó que més aviat l'operació s'inscriu dins de les consignes que està donant en els últims mesos que els seus simpatitzants no viatgin a Síria o l'Iraq, sinó que perpetrin els seus atemptats en territori europeu i colpegin els membres de la coalició internacional que els combat. En tot cas, tant el modus operandi com els materials emprats indiquen que el terrorisme de baix cost també pot provocar grans danys.

Hi ha risc que aquest perfil de terrorista molt jove i que actua de manera tan precipitada pugui repetir-se?

La joventut dels terroristes indica que ens trobem davant d'un nou patró de comportament i que el gihadisme està en permanent mutació i té una enorme capacitat d'adaptació davant les circumstàncies adverses en què opera. En general, es tracta d'immigrants de segona generació amb una escassa formació religiosa que han estat ràpidament radicalitzats i que estan disposats al «martiri». En molts dels casos, els gihadistes tenen vincles amb la delinqüència comuna, han passat per la presó i busquen donar un sentit a la seva vida. En certa mesura, la seva decisió d'immolar parteix de postulats nihilistes.

Quin paper exerceix internet en la propagació d'aquest tipus d'idees radicals? Hi ha alguna manera de poder controlar la seva propagació a través de la xarxa?

Les dues vies tradicionals de radicalització han estat la mesquita i les xarxes socials. En el cas concret de Catalunya, on el 7% de la població és musulmana, s'ha constatat que un terç de les mesquites estan controlades per predicadors salafistes que, en molts casos, difonen un missatge d'odi. Molts d'aquests predicadors s'han format a l'Aràbia Saudita i pretenen expandir una versió de l'islam anomenada wahhabisme que, a més de puritana i rigorista, defensa l'ús de la violència per imposar els seus postulats. També les xarxes socials s'han convertit en un instrument idoni per estendre l'ideari salafista-gihadista i atraure joves per realitzar la gihad en països com Síria o Iraq, però és difícil, per no dir impossible, posar portes al camp.

El terrorisme gihadista ha colpejat una ciutat que és referent turístic mundial. Es dona, com en el cas de París, la intenció de buscar el major impacte possible?

El terrorisme gihadista sempre ha mostrat predilecció per atacar la població civil en grans urbs occidentals com Nova York, París, Londres o Madrid. L'objectiu és doble: amplificar les seves accions gràcies a l'atenció mediàtica que aconsegueixen els seus atemptats i, d'altra banda, «colpejar l'enemic llunyà» i provocar una situació de por que polaritzi a aquestes societats i que col·loqui la població immigrant d'origen musulmà entre l'espasa i la paret. No només es tracta d'una demostració de força en un moment de màxima debilitat davant l'ofensiva que estan patint a Síria o Iraq, sinó també una manera d'atraure nous adeptes que repliquin atemptats similars en altres punts d'Europa.

De quina forma segueix influint la conjuntura internacional perquè aquest tipus d'actes continuïn produint-se?

No hem de passar per alt que l'EI ha patit importants pèrdues territorials tant a l'Iraq com a Síria. A mitjan 2014 governaven sobre sis milions de persones i les seves hosts van arribar a amenaçar Bagdad i a ocupar els ravals de Damasc. Avui en dia, el seu efímer califat s'ha ensorrat com un castell de cartes i amb prou feines controlen un deu per cent de l'esmentat territori. La gran incògnita és saber com mutarà en un futur, si els seus combatents optaran per retornar als seus països d'origen per intentar desestabilitzar o concentrarà les seves operacions en territori europeu.

S'ha insistit a no difondre imatges explícites dels danys causats. Considera que és una reacció efectiva davant del terror?

Un dels principals objectius dels gihadistes és generar pànic i polaritzar les societats, per la qual cosa obligatòriament necessiten l'atenció dels mitjans de comunicació. Potser caldria fer una autocrítica al voltant de la cobertura dels atemptats, perquè sense voler-ho molts mitjans de comunicació han mossegat l'ham i s'han convertit en un instrument que difon el missatge gihadista. És una qüestió delicada, però potser caldria plantejar-se on és la frontera entre informació i propaganda.

Com poden afectar aquests atemptats la percepció col·lectiva de seguretat a Espanya?

Com ha passat amb París i Londres, és probable que els atemptats passin factura al turisme, una de les principals fonts de riquesa d'Espanya, almenys en el curt termini.

Hi ha hagut qui ha tractat d'aprofitar la situació per promoure actituds xenòfobes o racistes. Hi ha perill que aquest tipus de plantejaments quallin?

Sens dubte, per això és especialment important recalcar que els grups gihadistes no només estan en guerra contra l'Occident, sinó també contra els musulmans, ja que el noranta per cent de les seves víctimes són musulmanes. Els gihadistes pretenen imposar per la força una lectura desviada, sectària, violenta i completament minoritària de l'islam. El fet que els mateixos atemptats es donin a Bagdad, Kabul o Tunísia hauria d'afavorir la creació d'una gran coalició internacional no només contra els grups gihadistes, sinó també contra els que els financen i difonen aquest mateix missatge d'odi.