Passats cinc anys del diagnòstic d'un càncer a l'Estat, menys del 10% dels malalts de càncer d'esòfag i pàncrees sobreviuen, mentre que en el cas dels pacients afectats per melanoma, càncer de tiroides o limfoma de Hodgkin supera el 80%, segons un estudi en què han participat investigadors del Registre del Càncer de Girona.

El treball, que compta amb la participació dels nou registres poblacionals de càncer que funcionen a l'Estat,s'ha centrat a radiografiar la supervivència dels pacients oncològics i l'evolució del pronòstic. Amb dades dels registres de Girona, Tarragona, Navarra, el País Basc, Conca, Castelló, Albacete, Múrcia i Granada, els investigadors han analitzat més de 157. 000 casos diagnosticats entre el 2000 i el 2007, dels quals entre 30.000 i 40.000 eren pacients de les comarques gironines.

«Amb les dades dels nou integrants de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan), cobrim aproximadament un 30% de la població de l'Estat, fet que permet fer una estimació del total», explica el doctor Rafael Marcos-Gragera, que lidera el Grup d'Epidemiologia Descriptiva, Genètica i Prevenció del Càncer de l'Idibgi.

L'estudi, que s'ha publicat a la revista Clinical Translational Oncology, parteix de les dades recopilades pels investigadors espanyols per col·laborar amb l'Eurocare -un gran estudi europeu que es realitza de manera periòdica- per aprofundir en l'estudi de la supervivència del càncer a l'Estat.

«Si l'Eurocare ens serveix per fer un retrat del continent, aquest estudi ens permet fer el retrat més detallat de l'Estat espanyol», explica el metge del Registre del Càncer de l'ICO Girona, que assenyala que conèixer les tendències de supervivència és clau per radiografiar el sistema sanitari i l'abordatge del càncer. «Són dades que pel que fa a polítiques sanitàries interessen molt, per conèixer si les inversions que s'estan fent en tractaments i sistemes de diagnòstic tenen un impacte real en la població», indica.

L'estudi del Redecan reflecteix una millora substancial del pronòstic dels tumors malignes en els darrers anys, fins a situar l'Estat en la mitjana europea, gràcies a la implantació dels programes de detecció precoç, les millores en el diagnòstic i el tractament. La supervivència ha crescut un 5% en els homes i un 2% en les dones, ja que la població masculina té una supervivència més baixa i per tant, més marge de millora.

En la comparació amb la mitjana de supervivència europea, l'Estat espanyol està molt propera en la majoria dels tumors estudiats, encara que el càncer d'estómac, el càncer hepàtic i la leucèmia mieloide crònica tenen un pronòstic més favorable.

Els resultats del treball mostren que una de cada dues persones amb càncer sobreviu passats els cinc anys, però amb diferències importants segons el tipus de tumor. Entre els que presenten pitjor pronòstic, a més dels càncers de pàncrees i d'esòfag hi ha el de pulmó, ja que només el 10% dels pacients diagnosticats continuen vius passats cinc anys.

A l'altra banda de la llista hi ha càncers com el de tiroide, el melanoma i el limfoma de Hodgkin, amb més del 80% de supervivència. Gràcies als avenços terapèutics, les millores més importants s'observen en càncers de la sang, com les leucèmies i els limfomes.