No tenia jo encara quinze anys quan em van convidar a la primera festa de la meva vida. Un company de classe va aprofitar el soterrani que el seu germà gran havia utilitzat anys abans pels mateixos exercicis, només espirituals si ens atenim al que s'hi bevia, i ens va convocar un dissabte a la tarda a casa seva. Allà, nen que havia crescut entre els consells familiars i dels germans Maristes, vaig tastar l'alcohol per primer cop. Allà, nen que tenia fins i tot por de tocar-se per no quedar-se cec, vaig fer per primer cop un petó a una nena, tot i que seria més honrat reconèixer que vaig ser besat per una nena. I just al davant d'allà, de tants records, en plena avinguda Sant Narcís, ahir va ser inaugurat el local de Girona Vota, amb la intenció de mobilitzar els gironins per anar a votar l'1 d'octubre. I no posant a l'urna qualsevol vot, sinó un «sí» així de gros, com expliciten els rètols de la façana del local. A una banda de carrer, l'inici del pecat. A l'altra, l'inici de la bona vida. Deixo a consideració del lector a quina de les dues bandes correspon cada cosa.

De fet, la presentació del local es va fer a l'exterior i a l'altra banda de carrer, a tocar de casa del meu amic, que es conserva exactament igual (la casa, no l'amic). Mentre se'ns informava que vuit entitats i deu partits polítics gironins han unit forces per fer campanya a favor del «sí» per al referèndum juraria que sentia encara l'olor d'aquell whisky de garrafa amb coca-cola que va ser la meva iniciació a l'alcohol.

«El que volem és mobilitzar i donar raons a favor del sí», explicava la portaveu, Sandra Casado. Per això, preveuen organitzar actes conjunts i, també, anar porta a porta als barris on creuen que hi haurà més indecisos. L'escoltaven una cinquantena de persones i representants de tots els partits i associacions que formen part de la mesa, alcaldessa inclosa, tots aplegats en una zona de Sant Narcís en la qual no és que hi visqui gent indecisa, és que hi viu una colònia d'immigrants sud-americans que d'indecisos no en tenen res, simplement tenen altres inquietuds. Als bars que hi ha a tocar del local -i parlo per experiència- la música més catalana que s'hi escolta és la bachata. Serà bonica de veure la barreja ètnica que els caps de setmana hi haurà en aquella zona.

Mentre no deixem ni les engrunes de l'extraordinari piscolabis inaugural, m'asseguren que s'ha aconseguit la cessió del local fins al dia del referèndum, de forma gratuïta. Els catalans de les pedres en fan pans. Hi havia hagut una companyia de sistemes de seguretat, detall que ha de tranquil·litzar els qui temen ingerències del CNI.

Es va presentar també el logotip de la campanya, amb la llegenda «Girona vota» a sobre del que algú amb ganes de gresca podria dir que sembla una corona. Sembla una corona.