El segon grup de refugiats procedents de Grècia ja ha arribat a Girona. En total són vuit persones procedents dels camps de refugiats de Grècia en el marc del programa de reubicació que l'Estat es va comprometre acollir, tot i que a un ritme d'arribada molt baix i molt per sota dels compromisos. A principis d'any, Girona va rebre els primers refugiats, 23 entre els mesos de gener i febrer, alguns dels quals han finalitzat la primera fase de sis mesos -prorrogables a tres més- on, a través de Creu Roja, reben atenció integral. Uns altres d'aquests 23 ja han sortit (segona fase) i viuen pel seu propi compte amb ajudes de l'entitat. L'Ajuntament també col·labora.
L'últim grup de refugiats procedents dels camps de Grècia van arribar a dos quarts de tres de la tarda de dimecres passat a l'aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas de Madrid. Eren 164 refugiats, dels quals 115 persones de nacionalitat siriana, 42 de nacionalitat iraquiana, 1 de nacionalitat iemenita i 6 apàtrides. De tots ells, 74 són homes, 24 dones i 66 menors. En aquesta ocasió, Girona ha estat la setena província que més refugiats ha acollit, amb un total de 8 que van arribar aquest dijous. D'aquests, segons va explicar la Creu Roja Girona (que gestiona l'acollida a la demarcació), 7 són de nacionalitat siriana i una iraquiana. Qui més n'acollirà serà Madrid (36) seguit de Múrcia (15), Barcelona (13), Àlaba (10), La Rioja (9), València (9), Girona (8) Saragossa (8), Salamanca (8), Valladolid (7), Cantàbria (6), Sevilla (6), Àvila (5), Biscaia (5), Tarragona (5), Astúries (4), Càceres (4), Segòvia (3), Guipúscoa (2) i Osca (1).
Aquest grup entra en la primera fase d'acollida que dura sis mesos i que es pot prorrogar tres més, segons les necessitats de cada persona i família. En aquest període, Creu Roja s'ocupa de donar una atenció integral a les persones refugiades: menjar, higiene, salut, atenció psicològica, llengua i acompanyament per a tots els tràmits, com l'escolarització de fills.
Feina i habitatge
Passat aquest temps, el projecte entra en una segona fase d'integració. La idea és que tinguin eines per buscar feina i un habitatge pel seu compte i que es puguin distribuir per diferents municipis. En aquesta segona fase, Creu Roja manté el suport i atenció als refugiats. El programa es completa dos anys després de l'arribada, quan l'entitat preveu que ja hauran assolit la plena integració.
Entre el gener i el febrer d'enguany va arribar a Girona un primer grup de 23 persones. Una part prorrogaran en tres mesos la primera fase, mentre que d'altres ja l'han acabat, han sortit i viuen pel seu propi compte, segons va explicar la responsable a Girona de persones immigrades i refugiades, Anna Serra. Amb tot, Creu Roja manté les ajudes econòmiques perquè cap d'elles treballa.
L'entitat disposa de cinc pisos per acollir, tot i que en busquen de nous per assolir 20 places més. En total, Creu Roja tindrà capacitat per acollir 42 persones cada sis mesos. A banda, l'Ajuntament de Girona també col·labora en l'acollida d'aquestes persones refugiades, amb qüestions de llenguatge i en inserció laboral.
Sol·licitants al marge de l'Estat
En paral·lel als grups arribats a través del pla gestionat per l'Estat espanyol, hi ha altres persones refugiades, en situació irregular o que busquen asil que també arriben a Girona pel seu propi compte. En aquest cas, tant l'Ajuntament com la Creu Roja (tot i que sense ajuda de l'Estat) proporcionen ajuts a aquestes persones.
En el cas de la Creu Roja, en el primer semestre de 2017, ha atès i gestionat 150 peticions d'asil, el doble que en tot el 2016, i que procedeixen de països com Veneçuela, Hondures, Ucraïna, Colòmbia, Iraq, Mali, Gàmbia... i que es distribueixen en pisos i centres. De nou, la recerca de feina i de casa són els principals problemes i fa que la Creu Roja necessiti col·laboració en habitatge, per exemple, d'ajuntaments gironins.
Per la seva part, durant el 2017 l'Ajuntament de Girona ha atès 296 persones que han arribat pel seu propi compte, alguns refugiats, peticionaris d'asil o en situació irregular. En aquest cas, el suport és legal per intentar regularitzar les seves situacions i atendre les necessitats més bàsiques.
Igual que amb els gestionats per la Creu Roja, les principals dificultats són amb la inserció laboral i habitatge. Per això, la regidora de Serveis Socials, Sílvia Paneque, recorda que des dels ajuntaments el que reclamen són més eines i recursos per poder treballar amb aquests perfils i no limitar-se al treball assistencial d'urgència.
