Els hospitals de les comarques gironines van registrar l'any passat 102 casos de tuberculosi, un 4,67% menys que l'any anterior, quan havien estat 107, segons les dades de l'Agència Catalana de Salut Pública de Catalunya. Així, el 2016 la taxa d'incidència a la demarcació d'aquesta malaltia infecciosa va ser de 13,8 casos per cada 10.000 habitants, mentre que el 2015 havia estat de 15,5. La taxa gironina és lleugerament més alta que la del conjunt de Catalunya -que és de 13,3 casos per 10.000 habitants-, però molt inferior a altres zones, com Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran (17,8) o el Barcelonès nord i el Maresme (15,7).

Arreu del país es van diagnosticar l'any passat 999 casos de tuberculosi, una xifra un 7% més baixa que el 2015, acumulant així vuit anys de davallada.

La cap del servei de prevenció i control de tuberculosi i programes específics de Salut Pública, Anna Rodés, assegura que la disminució d'un 7% és important perquè demostra que l'acció del sistema sanitari funciona correctament, però recorda que el repte és mantenir aquesta disminució any rere any, un fet que els darrers anys no sempre ha estat possible, ja que, per exemple, el 2014 no es va arribar a reduir un 2%.

Pel que fa al perfil dels afectats, en un 61,7% es tracta d'homes i en el 38,3%, dones, amb una taxa de 16,7 casos i 10 per 10.000 habitants, respectivament; amb una edat mitjana de 43 anys.

Els factors de risc que més es repeteixen entre els malalts, tot i que el 48% no en presenten, són el tabaquisme, en un 29,3%, i la precarietat social, en un 17,8%, és a dir, viure en una família desestructurada, no tenir domicili fix, viure a la presó o ser immigrant acabat d'arribar al país.

I és que segons les dades recollides per l'informe preliminar de tuberculosi de l'Agència de Salut Pública, la incidència de la malaltia és molt dispar entre la població autòctona i la nouvinguda.

Les persones nouvingudes representen el 45,7% dels casos, amb una taxa de 35,3 casos per 10.000 habitants, quatre vegades superior a la de la població autòctona, que registra 8,7 casos per cada 10.000 persones. La disminució més important del darrer any l'ha registrat la població nouvinguda, on la tuberculosi ha disminuït un 10,4%, mentre que la reducció entre persones autòctones va ser del 5,3%.

En aquest sentit, Rodés detalla que «com qualsevol malaltia infecciosa» la tuberculosi es concentra en les capes socials «menys afavorides» i per això hi ha dades tan diferents entre nouvinguts i autòctons, un tret que es repeteix en altres països desenvolupats.

Rodés també assenyala que aquest fet dificulta una mica més el control de la malaltia perquè les persones de les classes desfavorides contacten menys amb el sistema sanitari i «es mouen».

En aquest sentit, la responsable del programa contra la tuberculosi creu que part de la davallada d'enguany es dona pel retorn de persones immigrants al país d'origen, a causa de la crisi, però tot i això recalca que fa vuit anys que es manté la tendència a la baixa de tuberculosi a Catalunya.

Rodés destaca que el tractament de la tuberculosi és efectiu en el 87,6% dels casos però que és llarg, d'entre sis i nou mesos, i per tant, alguns pacients l'abandonen abans d'acabar-lo.

Rodés també assenyala que des dels professionals sanitaris cal que es recordi que la tuberculosi encara existeix, en cas que el pacient presenti tos de més de 15 dies, per exemple. Rodés creu que s'ha deixat de veure la tuberculosi com un problema de salut i cal fer sensibilització perquè «se sospiti» d'aquesta malaltia.