El jaciment arqueològic de la Torre de Campelles, situat en un turó que hi ha a aquest municipi del Ripollès, continua donant sorpreses. El 2015 va aparèixer l'estructura circular de la torre i una cisterna de quatre metres al punt més alt de la zona excavada en el que era el primer any d'excavacions. Aquest estiu els arqueòlegs han descobert dues bestorres (un tipus de torres) que, malgrat estar parcialment enderrocades, conserven l'estructura semicircular.
Les dues bestorres contenen dues espitlleres i les pedres estan unides amb fang. Això fa pensar que les construccions són d'entre els segles XIV i XIX, ja que era la tècnica que s'utilitzava anteriorment a la construcció de la Torre. A partir d'ara els arqueòlegs obriran una investigació en aquest nou període cronològic, per concretar l'origen de les troballes.
Els treballs, que s'han fet durant dues setmanes de juliol, han tret al descobert algunes peces de la vida quotidiana, com ara un botó d'un uniforme militar, una peça metàl·lica de cinturó i una moneda, juntament amb alguns fragments de ceràmica. També s'ha constatat que una de les bestorres s'havia reutilitzat com a carbonera.
La Torre de Campelles apareix citada per primer cop en documentació del segle XI i fins fa tres anys estava completament enterrada. L'any 2015, la Diputació de Girona i l'Ajuntament d'aquesta localitat van finançar la primera campanya arqueològica per treure a la llum aquest patrimoni i des de llavors ja se n'han fet tres, aquest estiu ha estat l'última.
La primera excavació només es va centrar en la part alta del turó i s'hi va descobrir una torre circular de 9 metres de diàmetre i murs de 2 metres d'amplada. A més, també es va trobar una cisterna d'aigua. L'última excavació s'ha estat fent durant aquest juliol passat, on un grup de sis arqueòlegs han treballat durant dues setmanes a la part nord-oest de la torre. Amb l'ajuda de màquines, han pogut enretirar la terra i el material acumulat, que els ha permès descobrir dues bestorres. «Ens esperàvem trobar un mur entorn de la torre però no dues construccions tan sòlides», admetia Elisenda Collelldemont, codirectora del jaciment, juntament amb Albert Pratdesaba.
La troballa ha fet obrir un nou període cronològic d'investigacions que no s'havia concretat fins ara: les dues bestorres estan construïdes amb fang, i no amb morter de calç (la tècnica utilitzada al segle XIV). En aquestes descobertes, a més, també s'hi ha trobat unes espitlleres: unes finestres estretes incompatibles amb l'artilleria que s'usava en els combats del segle XIX. És per això que els investigadors intueixen que les bestorres podrien haver-se construït en un període entremig, entre el segle XV i XVI, però encara no s'ha pogut demostrar científicament.
Per ara els investigadors només han excavat a l'interior d'una de les bestorres, on ha aparegut una escala amb graons de pedra i importants quantitats de carbó.
Peces de la vida quotidiana
El que també han aparegut han estat alguns elements de la vida quotidiana. Tot i que hi ha pocs objectes, la seva troballa aporta molta informació fins ara desconeguda dels períodes ocupats de la torre. Entre aquests descobriments hi ha, per exemple, una moneda, un botó de metall on es veu perfectament una corneta -i que fa pensar que es tracta d'un uniforme militar-, la peça metàl·lica d'un cinturó ben decorada i la cadena d'un collaret. Aquests permetran datar el moment en què es van utilitzar les dues habitacions de la bestorre, que són al costat de la cisterna.
