Les milers de tones que es llancen al mar no només tenen conseqüències nefastes sobre els animals marins, sinó que també afecten la sal de taula, que conté microplàstics, segons un estudi de la Universitat d'Alacant que, entre d'altres, ha analitzat la producció de les salines gironines.

Tres investigadors del Departament d'Enginyeria Química d'Alacant descriuen a la revista Scientific reports un efecte encara poc conegut de la marea de plàstics dels oceans: els plàstics s'han ficat ja en la sal que produeixen les salines marines i que arriba a la taula dels consumidors.

Van analitzar sals produïdes per salines d'emplaçaments de tota la costa espanyola. A més de sal gironina, també han estudiat sal de Galícia, Huelva, Cadis, Barcelona, València, Múrcia, Menorca, las Palmas i Lanzarote.

La conclusió és clara: totes contenen plàstic en diferents concentracions, que van de 60 a 280 micropartícules per quilo de sal, majoritàriament tereftalat de polietilè (PET, el 83,3% del total), polipropilè (PP, el 6,7%) i polietilè (PE, el 3,3%). Les anàlisis es van fer per triplicat, per evitar errors, i en alguns casos abans i després de l'empaquetat, per descartar que el procés afegís el plàstic.

La conclusió d'aquest treball no és del tot nova, ja que dos centres científics de Xangai havien detectat el mateix el 2015 a les sals marines de la Xina (fins i tot en concentracions més grans), però els seus responsables creuen que servirà per aclarir dubtes.

L'equip d'Alacant analitza també un altre estudi similar publicat també a Scientific reports aquesta primavera per universitats de Malàisia, que sostenia just el contrari: que la presència de microsplàstics a la sal marina en mostres preses en diversos països era petita, gairebé testimonial. El problema d'aquest estudi rau, expliquen, en què es van usar filtres que només els permetien retenir partícules de més de 150 micres, el que va reduir sensiblement el recompte de fragments, que poden arribar a tenir una mida molt menor.

Les salines costaneres empren un tècnica gairebé mil·lenària: prenen aigua de mar, l'embassen en espais poc profunds i deixen que el sol i el vent facin la feina, evaporant l'aigua i permetent que la sal cristal·litzi. El treball defensa que les micropartícules que es queden atrapades en els cristalls de sal reflecteixen una «contaminació de fons».