El Tribunal Constitucional ha anul·lat la llei aprovada pel ple del Parlament de Catalunya el 4 de juny del 2015 que permetia la creació de Tribunal ConstitucionalMedinyà . La sentència estima el recurs d'inconstitucionalitat interposat per l'Estat i recorda que Medinyà no compleix amb els requisits bàsics que fixa la llei espanyola per ser un poble segregat, perquè té menys de 5.000 habitants -la normativa catalana fixa el llindar en 2.000.

De fet, el Parlament va aprovar la llei específica per a Medinyà quan només tenia 866 habitants, però entenia que estava «restituint» una injustícia històrica, perquè va perdre la condició de municipi quan es va annexionar a Sant Julià de Ramis el 1972, en època franquista.

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió (ERC), va assegurar que la resolució del Constitucional és una mostra més que l'Estat «no respecta les nostres lleis i els nostres drets». Per la seva banda, la presidenta de la comissió gestora de Medinyà, Montse Garcia, va insistir que «és i serà un municipi digui el que digui el Constitucional».

El ple del Parlament va aprovar, per 118 vots a favor i 8 en contra, la proposició de llei que permetia la creació de Medinyà com a municipi independent. Un centenar de veïns de Medinyà va seguir de prop la votació, a través d'una pantalla gegant situada al Local Social. L'eufòria es va desfermar quan van tenir el suport de la majoria de diputats per segregar-se de Sant Julià de Ramis.

Ara, el Tribunal Constitucional (TC) ha donat un revés a l'alegria dels veïns i ha estimat el recurs d'inconstitucionalitat interposat per l'Estat. La sentència recorda que el mateix preàmbul de la llei reconeix que la normativa impedeix que Medinyà es constitueixi com a municipi independent, principalment perquè no té el nombre d'habitants requerit.

El Constitucional no dona validesa a la necessitat d'una «llei singular que habiliti l'excepcionalitat de la norma general», tal com sostenia el Parlament. El TC també recull que, si bé la Generalitat té «competència exclusiva» sobre la seva organització territorial i, en concret, sobre la delimitació, creació o supressió de municipis, les decisions que adopti «no deixen d'estar subjectes als requisits establerts vàlidament en la legislació bàsica de l'Estat».

L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, va opinar que es troben «enmig de dues lleis», però ha volgut deixar clar que «fa un any que treballen en la segregació dels municipis» i que tenen en funcionament la comissió gestora que assumeix el «dia a dia» de Medinyà. De fet, segons va explicar, Sant Julià només s'encarrega de la «part económica» municipal. Puigtió també es va mostrar convençut que la Generalitat «posarà tots els seus recursos perquè, a partir del 2 d'octubre, Medinyà pugui ser un poble».

Decepció

Per la seva banda, la presidenta de la comissió gestora de Medinyà, Montse Garcia, va assegurar que han rebut la notícia amb sorpresa i va dir que estan molt «decebuts». «Un cop més, l'Estat segueix en la línia de suspendre tot el que aprova el Parlament de Catalunya», va afirmar. En aquest sentit, Garcia va recordar que la llei aprovada pel Parlament català va comptar «amb el suport del PP» i no feia res més que «restituir» la condició que Medinyà tenia fins l'any 1972. «No s'ha creat cap nou municipi, Medinyà és i serà un poble encara que el Constitucional digui que no», va afegir.